Llegint a les fosques

“Vaig quedar del tot cec ja adult, i el més semblant a poder llegir amb vista, la complicitat que s’estableix entre la persona i el llibre, només l’he trobat amb el braille”. Són paraules de Pere Badia, director de l’agència d’ONCE a Mataró, un usuari habitual del sistema inventat l’any 1829 per Louis Braille i del que en recomana el seu aprenentatge a tots els invidents. “És clar que faig servir les noves tecnologies, però una cosa és, per exemple, treballar amb programes informàtics tipus Excel i que una veu vagi dient el que apareix en pantalla, i una altra és dedicar el temps lliure a llegir una novel·la assegut al teu sofà”, considera. Malgrat això, segons dades de la mateixa organització, només entre un 10 i un 15% de cecs fa servir el braille. “És normal aquest percentatge baix, primer perquè existeixen d’altres sistemes per a persones que conserven ni que sigui una mica de visibilitat, i segon perquè molta gent queda cega del tot ja gran, i quan més gran s’és més difícil és aprendre nous sistemes de lectura com aquests”, diu Badia.

En aquest sentit s’expressa Montserrat Roig, que treballa en el quiosc de l’ONCE del Camí del Mig: “hi veig una mica d’un ull, i la veritat és que no em plantejo estudiar braille; si arriba alguna carta, demano a la meva fi lla que me la llegeixi”. En canvi, Teresa Ros, que ven cupons de l’organització a la plaça de Santa Anna, en va acabar aprenent “tot i que em va costar molt. Aleshores tenia 13 anys i em va ser de molta utilitat per a poder seguir estudiant”, diu. L’Organització Nacional de Cecs té especial cura en que es publiquin llibres de text, apunts, exercicis i tot el que faci falta en braille per a que els invidents puguin estudiar. No descuida tampoc, però, les matèries més lúdiques: “avui en dia hi ha de tot en braille, novel·la, assaig, poesia... milers de títols, i la persona que en vol algun només ens ho ha de sol·licitar a nosaltres o directament a la seu central de Barcelona”, informa el director de l’agència a Mataró. Teresa Ros reconeix que fa temps que no llegeix un llibre sencer, i que darrerament li resulta “més fàcil fer servir sistemes informàtics com el Jaws, un lector de pantalla que a través de la veu informa automàticament sobre tot allò que apareix en la consulta”. Tot i així és d’una gran ajuda per a aquesta ciutadana conèixer el sistema, explica, ja que aquest s’ha anat incorporant, a poc a poc, en elements tan importants en el dia a dia com poden ser els ascensors, les capses de medicaments, o els caixers automàtics. 150 documents a la biblioteca

A les llibreries de la ciutat els volums en braille són inexistents: “si ve alguna persona demanant aquest producte el dirigim a l’ONCE, que és qui en té tot el control”, explica Joan Balagué, propietari de la llibreria El Tramvia, a la plaça de Granollers. Sí que comercialitzen, però, altres productes d’utilitat per a invidents, com els discos compactes de l’editorial Didaco, una col·lecció d’àudio amb novel·les clàssiques, des de “La metamorfosi” de Kafka fins a “Oliver Twist” de Charles Dickens.

La biblioteca pública Pompeu Fabra, per la seva part, disposa des del primer dia d’un fons de 150 documents en braille, però des d’aleshores no se n’ha adquirit cap més. “El nombre de consultes d’aquest fons és mínim i els préstecs són gairebé nuls”, explica la que és des de fa poques setmanes directora de la biblioteca, Sílvia Sebastián. Avança, però, que passat l’estiu, i amb motiu de la commemoració del segon centenari del naixement de Louis Braille, el centre durà a terme una exposició “per tal de donar a conèixer el fons i potenciar així el seu ús”. De tota manera, la Pompeu Fabra ha incorporat també el programa Jaws als ordinadors. Després de 200 anys, el futur del braille, igual com passa amb la premsa en paper o amb els mateixos llibres, es presenta avui incert.