"Limitar el preu del lloguer no és la solució"

Aquesta entrevista forma part de l'Anuari 2018 publicat per Capgròs, on es resumeixen els grans temes de l'any que hem deixat enrere. Vicens Mora és president de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró.

Quin és l’estat del lloguer a Mataró?
Actualment la renda de lloguer s’ha disparat, i pràcticament està arribant al soste dels 650 euros de mitjana de l’any 2008. L’escalada del preu està sent molt significativa.

A què es deu aquesta pujada de preu?
Bàsicament a la manca d’oferta d’habitatge a la ciutat. Això es veu propiciat per una demanda que creix perquè el ciutadà té més dificultats d’accedir a la compra d’habitatge i el que fa llavors és intentar accedir al mercat de lloguer.

Però en canvi hi ha milers de pisos buits...
Les xifres parlen de més de 3.300 habitatges en desús, i el més important: un 75% estan en mans de propietaris privats, no pas de bancs. Però aquests habitatges es troben en molt mal estat, d’aquí que l’Ajuntament hagi treballat per aconseguir una subvenció europea per rehabilitar-los i incentivar que entrin al mercat.

Limitar el preu del lloguer és una solució?
Nosaltres creiem que no, perquè aquestes mesures treuen del marcat una part de l’oferta que preferirà vendre, i a més, si dos particulars es posen d’acord poden trobar fórmules per fer-lo efectiu més enllà del que s’estableix a nivell legal.

Què pot fer l’administració per revertir aquesta situació?
Invertint en habitatge, que és un dret constitucional. A Espanya es van destinar 360 milions d’euros per habitatge públic. Si això és per tot l’Estat, què toca a una ciutat com Mataró? Per comparar-ho, a França la inversió en el pressupost de 2019 és de deu vegades superior a l’espanyola. Una altra dada: països com Alemanya i Regne Unit destinen un 1% del PIB a polítiques d’habitatge; a Espanya el 0,01%. Si vas acumulant això any rere any...

Com es troba el mercat de compra-venda? 
Ha estat un any positiu. El mercat s’ha recuperat i ha anat creixent des de 2016. El mercat d’obra nova remunta, però molt per sota de les transaccions d’habitatges usats. En tot cas, es deu al creixement de l’economia i certa flexibilització en la concessió d’hipoteques. De moment no veiem risc de bombolla, ja que el sector està lluny de la sobrevaloració d’abans de la criis, però això no exclou que els preus de venda puguin seguir allunyats de la capacitat de compra de bona part de la població