“L’estrès i la càrrega emocional són molt grans, però estem responent a l’alçada”

La mataronina Elisabet Laplaza té 40 anys i en porta més de 20 dedicats a la gerocultura, la cura de les persones grans, a la Residència Sant Roc de Canet de Mar. Ella és una de les treballadores que no pot complir amb el confinament establert per a la majoria de la població per aturar el coronavirus, ja que exerceix en un dels serveis considerats essencials. Encarregada del torn de nit, l’esclat de l’epidèmia de coronavirus ha complicat força la seva feina i la dels seus companys, malgrat que no s’hi ha produït cap cas de positiu de covid-19.

Tots els protocols d’higiene i protecció s’han fet molt més rígids. “Portar la mascareta de protecció bàsica durant tantes hores dificulta la nostra tasca. Les postures per mantenir la distància passen factura físicament”, destaca l’Elisabet, que també comenta que ara es fa més difícil comunicar-se amb els residents amb dèficits auditius i visuals i que necessiten el contacte per comunicar-se. “La situació és difícil i del tot atípica, l’estrès i la càrrega emocional són elevats per als treballadors”, constata, però també apunta que l’equip humà està “responent molt bé tenint en compte la situació”. “Ens sentim recolzats per la direcció de la residència, estem formats per donar resposta a la situació i tots plegats ens donem suport mutu”, afirma. L’angoixa general, en tot cas, és més que comprensible. “Quan et poses la mascareta et concentres en les prioritats de la teva feina, però quan acabes el teu torn i tornes a casa també pateixes. Tinc dos fills i familiars en situació vulnerable, i em preocupa poder perjudicar als meus”. 

“Tinc dos fills i familiars en situació vulnerable, i em preocupa poder perjudicar als meus” 

Pel que fa als residents, l’Elisabet explica que un dels principals objectius dels treballadors és “calmar-los les pors” que senten aquests dies. Les mesures de confinament són dures per a ells, ja que no poden seguir les seves rutines habituals, com sortir al carrer, veure els seus familiars, o bé han de canviar la seva ubicació habitual per mantenir la distància de seguretat entre usuaris. “Tot això suposa un canvi i no tothom ho viu de la mateixa manera, però ells estan a casa seva i estan ben cuidats, fem tot el possible perquè aquesta situació no els afecti tant”, explica l’Elisabet. Aquells que estan més bé cognitivament, segons apunta la cuidadora, es preocupen per la seva família i recorden “altres èpoques de crisis que van superar, fins i tot la Guerra Civil”.

 “Els residents que estan bé cognitivament es preocupen per la seva família i recorden crisis que han viscut, com la Guerra Civil”

Com a tot arreu en l’àmbit mèdic, a les residències hi manquen materials com ara gorros, peücs, bates, ulleres o guants de Nitril, i estan demanant ajuda a tota empresa, particular o entitat que pugui fer-ne donació.