'Les virtuts terapèutiques del cannabis no la fan una substància innòcua'

Què opina de la proliferació dels clubs de cannabis?
En principi ho veig com quelcom positiu. Són entorns de consum controlat, que intenten garantir la qualitat del cannabis consumit. Aprofiten una escletxa legal per obtenir i consumir una substància que entre bona part de la població, sobretot entre les joves, te gairebé l’estatus de legal.

Vostè és partidari de la legalització del cannabis?
Jo soc pro legalització, i molts metges que es dediquen a l’àmbit de les drogues segurament també ho són. Seria una bona manera de regular-ne el consum, garantir una certa qualitat del cannabis, i alhora una eina de lluita contra el narcotràfic.

A més, és una substància amb propietats terapèutiques.
Sí, però s’ha fet molta bandera d’aquestes propietats i això pot haver produït una certa banalització dels seus efectes perjudicials. Les virtuts del cannabis estan comprovades, es pot utilitzar pel tractament de l’esclerosi múltiple, el càncer o altres malalties degeneratives i neurològiques. Però això no implica que sigui innocu. És una substància addictiva, i el seu consum pot comportar problemes.

Quins perjudicis pot produir?
A nivell físic i orgànics, pocs i relativament menors. Els problemes són sobretot en l’àmbit de la salut mental, encara que no tots els consumidors els pateixen. Hi ha una relació directa entre el consum agut de cannabis i la depressió o quadres d’ansietat. De manera menys freqüent, es poden donar casos de trastorns psicòtics, i també pot accelerar l’aparició de l’esquizofrènia en les persones predisposades a desenvolupar aquesta malaltia. També té influència negativa en l’aprenentatge, els adolescents consumidors poden veure disminuït el seu rendiment intel•lectual. A més, l’ús crònic i continuat pot fer aparèixer el síndrome amotivacional, que es tradueix en apatia i manca de concentració.

És una droga molt addictiva?
Comprada amb altres substàncies, és relativament poc addictiva, perquè seu síndrome d’abstinència és suportable, en cap cas mortal com sí passa amb altres drogues. Qui deixi de consumir marihuana d’un dia per l’altre pot patir ansietat i estar irritable, però no li passa res de més rellevant. Això sí, tal i com passa amb el tabac, l’abstinència presenta uns símptomes que fan difícil deixar-ho. 

Quina mena de pacients atenen a l’Hospital?
La majoria són adolescents menors d’edat que tenen problemes de tipus familiar o escolar relacionats amb el consum, o bé que sancionats per consumir a la via púbica. Mirem si es tracta de casos de consum experimental o si poden ser problemàtics, i se’ls ofereix un tractament adequat. El segon tipus més comú el formen pacients amb problemes de salut mental vinculats o no al cannabis, però que s’agreugen pel consum d’aquesta substància. I el tercer perfil és el de la persona de més edat, que porta molts anys fumant, que nota problemes relacionats amb aquest consum i que vol deixar-ho.

Com s’ajuda a qui ho vol deixar?
El cannabis no té cap medicació específica que ajudi a deixar-lo, com sí passa amb l’alcohol, el tabac o l’heroïna. El que fem és tractar els símptomes que provoca l’abstinència: ansiolítics, antidepressius o, en els casos més greus, antipsicòtics. Després hi ha el tractament psicològic, orientat a abandonar el consum i prevenir les recaigudes.