A la urbanització la Fornenca, Guillermo Gómez s’hi va fer una casa incorporant fa quatre anys plaques solars tèrmiques en un dels laterals. És una excepció a la nostra ciutat, i explica que “va ser un caprici. Vaig estar vivint a Alemanya més de tres dècades i allí aquest sistema es fa servir molt, aprofitant els pocs dies de sol que puguin tenir per acumular energia, i jo vaig voler-ho fer també aquí”. No s’atura a calcular el temps que trigarà a amortitzar la instal·lació, a través de la qual escalfa l’aigua de la llar i també els radiadors, però es mostra “molt satisfet del rendiment, mai no he tingut cap problema ni he hagut de tocar res, i només un dia van haver de venir a posar anticongelant”.
“Un dels problemes, entre cometes, que tenim a Mataró és que el clima és molt benèvol, i tots aquests sistemes s’amortitzen quant més es fan servir. Per tant, en indrets molt més freds que la nostra ciutat, on s’encén més hores la calefacció, els números surten molt més ràpid”, informa Joan Ribas, enginyer industrial d’ENG Energia i Residus, SL, empresa situada al carrer del Parc. O en el cas d’edificis amb grans consums, com són els hotels; aquest és un dels principals sectors en els que es mou una altra firma que es troba a la capital del Maresme dedicada a les energies renovables, Innovatech Solar, al carrer de Germans Thos i Codina. El seu director general, Jordi Fort, parla de manca de voluntat de les administracions per fer un pas endavant cap a les energies renovables. Posa l’exemple de la inversió dels Fons Zapatero: “Els ajuntaments haguessin pogut aprofitar molt més aquells diners per, posem per cas, canviar la il·luminació de tota una zona pel sistema LED, en comptes d’arreglar voreres que ja estaven bé. No els hagués costat ni un euro i en canvi l’estalvi energètic de cada any hagués estat molt gran”, considera.
Fort informa que al Maresme té més sortida el sistema fotovoltaic per a les cases que no tenen electricitat, “que es troben en urbanitzacions que no s’haurien d’haver construït i ara els habitatges no es poden tirar a terra”, diu, mentre reconeix que per a la resta “encara surt més a compte estar connectat a la xarxa. La llei obliga la companyia elèctrica a comprar-te l’energia que produeixes, però sempre hi acaben posant pegues”. Entre altres, cal donar-se d’alta com a Activitat Industrial. “Que baixin els preus de la instal·lació de fonts d’energia renovables dependrà de diversos factors, com ara la demanda i els avenços tecnològics”, pronostica Joan Ribas, que, malgrat tot, considera que la població haurà d’anar “canviant aviat el xip, perquè en un moment o altre s’haurà de fer el salt, no hi haurà altre remei, i quant abans ens hi posem molt millor per no haver de córrer a última hora”. “És una qüestió de medi ambient, d’independència, de satisfacció personal i d’obligatorietat de cara al futur. Està clar que no podem continuar com fins ara, els combustibles fòssils tenen els anys comptats, i per tant caldrà fer un canvi”, apunta Fort.
Debat al voltant de la biomassa
Un dels sistemes de generació d’energia que ha agafat empenta és la biomassa, que es defineix com aquella matèria d’origen vegetal susceptible de ser aprofitada energèticament, sobretot a través de la combustió. Ribas considera que està molt ben situada per substituir les energies que més s’usen actualment, perquè “funciona com ja estem acostumats, cremant per fer combustible, però per exemple crema un conglomerat especial de fusta i residus vegetals en comptes de gas”. Afectats també per l’aturada en el món de la construcció i la crisi, empreses com ENG aposten fort per la biomassa i Ribas es mostra convençut que “quan remunti l’economia, molts constructors tindran en compte aquest sistema a l’hora de fer els habitatges”. En canvi, allunyat dels possibles avantatges de la biomassa es presenta el discurs de Jordi Fort: “És renovable, però a llarg termini no és sostenible, perquè en el moment que moltes persones l’usin la massa forestal no serà suficient i s’haurà de comprar, com ja ocorre a Alemanya, que l’han d’adquirir d’altres països”. En el que sí estan d’acord és que si algú està pensant en instal·lar-se algun tipus d’energies renovables a la llar, que comenci, com va fer Guillermo Gómez, pels sistemes d’energia solar tèrmica.
-
La primera cooperativa d'energia renovable
Amb l'objectiu de fomentar el consum i la producció d'energia mitjançant plantes de biomassa, molins de vent i plaques solars, al desembre es constituïa a Girona, i amb la participació de diversos maresmencs, la primera cooperativa d'energia renovable de tot l'Estat, que porta per nom Som Energia. Amb més de mig miler d'associats, la cooperativa vol que els seus socis tinguin assegurat, abans de mig any, que l'energia domèstica que consumeixen procedeixi únicament de les renovables, i es planteja tenir en un any els primers projectes de producció pròpia mitjançant infraestructures d'escala mitjana. La cooperativa ja s'ha presentat a Mataró.
-
Comentaris