Les llars d’infants privades enceten el curs amb les places ocupades

Aquesta setmana, inici del curs de les llar d'infants privades de la ciutat, els plors dominen a les aules. La majoria de guarderies van començar les activitats amb els nens ahir dilluns; encara que algunes ho van fer el passat divendres, dia 1 de setembre, i altres ho han fet avui mateix. Això sí, quasi totes han omplert les places disponibles. “Han quedat alguns nens en llista d'espera, però segurament entraran d'aquí uns mesos quan alguns altres deixin de venir”, explica Carme Trasserras, directora de La Mainada. I afegeix: “Hi ha molta demanda, però actualment el sector privat pot assumir sense problemes el volum d'infants que no entren a les escoles bressol públiques”, afegeix.

Aquesta setmana els plors són la simfonia de totes les guarderies, ja que els nens, tant els més menuts que comencen com els que canvien d'aula, necessiten un període d'adaptació. “Els primers dies són els més complicats, especialment els matins, ja que els infants necessiten un temps per reconèixer l'espai i els seus companys, per exemple, no comencen a jugar o a sortir al pati fins d'aquí uns dies”, explica Trasserras.

Els pares després de les vacances també deixen amb certa angoixa els seus fills a les guarderies. “Et sap greu deixar-lo amb gent que ell no coneix perquè per molt que li expliquis ell encara no ho entén”, comenta Anna Villà, mare d'un nen d'un any. Cada cop més els pares esmeren més esforços per trobar una bona llar d'infants. “Aquest any he repartit cent fulls d'informació per omplir vint-i-cinc places, això vol dir que els pares cada vegada visiten més guarderies abans d'inscriure els seus fills, una cosa que nosaltres sempre els recomenem”, explica la Triu, directora del Carrilet.

En aquest sentit les jornades de portes obertes realitzades per la majoria d'escoles d'infants han estat molt ben acollidades pels pares, els quals demanen “una bona atenció, mostres d'afecte, que no els deixin plorar, un control alimentari i una bona relació entre pares i cuidadors”, segons Villà. Encara que tots els pares saben que una mestra envoltada de dotze infants mai podrà substituir a la mare, el primer any els pares busquen un centre orientats per les referències.