Les grans ciutats catalanes demanen una llei que reguli la seva situació

Els alcaldes de les denominades ciutats grans de Catalunya, les dotze poblacions que superen els 75.000 habitants, reunits avui a l'Ajuntament de Mataró, han acordat demanar al Parlament de Catalunya que aprovi una llei especifica que reguli la situació d'aquests municipis. Per una banda, els representants demanen una llei autonòmica catalana que s'adapti a les necessitats reals del municipi i al mateix temps una reformulació de la Llei de Mesures per a la Modernització, la qual es limita a reconèixer a nivell estatal l'existència d'aquest tipus de ciutats.

El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha considerat que ara és el moment més adequat per a fer aquest tipus de reclamacions. “Ens trobem en una situació de reflexió per a trobar un altre marc jurídic a Catalunya, la reforma de l'Estatut, i el govern central està treballant per crear un llibre blanc referent als municipis, per tant, estem en un moment molt oportú perquè els grans municipis reclamin les seves necessitats a la Generalitat”, ha declarat Bustos. Particularment, els municipis demanen dues millores: el creixement del finançament municipal i la regulació de les competències. “Els ajuntaments rebem les conseqüències de les decisions que prenen les altes instàncies, que sovint s'obliden d'acompanyar de recursos econòmics la càrrega de responsabilitat que se'ns adjudica”, ha criticat l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron. Actualment els municipis, l'administració més pròxima al ciutadà, solament gestionen un 13% de la despesa pública.

Aquestes dotze ciutats catalanes estan treballant per a complir els requisits necessaris per ser considerats legalment ciutat gran. Per exemple, alguns d'ells són: la divisió de la ciutat en districtes, tenir un defensor del ciutadà o un consell de ciutat, entre altres. Algunes ciutats han acabat la feina, altres solament han aprovat la proposta i algunes encara s'ha d'obrir el debat sobre els pros i els contres de rebre aquesta distinció. Mataró es troba una mica més enllà d'aquest primer pas. “Aquí n'hem parlat a nivell de junta de portaveus, els represntants dels grups municipals tenen un primer informe general i hem acordat que aquest debat l'iniciarem un cop acabem la creació del Consell de Ciutat i els Consells Territorials”, ha explicat l'alcalde. De fet l'encarregada de treballar aquest tema serà la mateixa comissió del ROM activa en aquests moments. Per a ser qualificats de ciutat gran Barón ha pronosticat un procès llarg, malgrat la ciutat ara ja compleix alguns dels requisits que estipula la llei, i sobretot concensuat amb totes les formacions polítiques.

Aquesta ha estat la tercera trobada que realitzen els responsables de les dotze grans ciutats catalanes. Avui han assistit a la reunió alcaldes o delegats de Sabadell, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Girona, Tarragona, Lleida, Sant Boi del Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Cornellà de Llobregat i Terrassa.