Les conques que nodreixen Mataró es troben per sota del 25% de capacitat

El subministrament d’aigua de Mataró està patint una forta davallada. La capital del Maresme es nodreix, en un 86%, de les conques internes del Ter (Sau i Susqueda) i del Llobregat (La Baells) i el seu afluent el Cardener (la Llosa del cavall i Sant Ponç), que es troben en una situació crítica: per sota del 25% de la seva capacitat màxima. En total, 139’79 hectòmetres cúbics d’aigua dels 612’07 de capacitat d’ambdues conques. Aquesta situació, generalitzada arreu de Catalunya, ha estat qualificada pel director general d’Agbar com un "període difícil d’afrontar". Actualment aquestes reserves d’aigua es troben en estat d’excepcionalitat 2, activat la setmana passada a Mataró, sota el qual es prohibeix el reg amb aigua de boca en jardins, horts, zones esportives o la neteja de carrers. La situació es més greu si es compara amb les dades de febrer de 2007: La suma de les dues conques que abasteixen d’aigua Mataró es trobava en el 43’8% del seu volum, uns 140 hectòmetres cúbics més que en la situació actual. La zona més afectada per la sequera es troba en la conca del Ter, que ha passat d’un 50% del volum l’any anterior a un 22’45% en l’actual.

Quim Serra, meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, xifra en uns 400 litres "l’aigua necessària per poder millorar una mica la situació dels embassaments".  Aquesta quantitat d’aigua seria equivalent "a uns dos mesos de pluja continuada". "La recuperació arribaria amb una primavera plujosa, amb varies precipitacions durant el maig, l’abril i els primers dies de juny", remarca el meteoròleg, qui adverteix que un diluvi en “un sol episodi seria nefast pels problemes que hi hauria per l’excés d’aigua". Malgrat tot, la situació no sembla apuntar a una millora: "les previsions que estem fent a llarg termini, mirant fins el novembre d’aquest any, no són gaire bones".

Segons les dades que maneja el grup Agbar, de cara a l’agost els embassaments de les conques internes estaran, arreu de Catalunya, per sota del 5%, pel que s’activaria la situació d’emergència que comportaria talls de subministraments, un escenari que el Govern de la Generalitat ha garantit que, passi el que passi, no es produirà abans del juny.

Situacions anticiclòniques
Quim Serra, creu que els motius pels quals no plou "són molt complexes i les causes es poden deure per molts factors". Serra explica que "actualment hi ha situacions anticiclòniques que bloquegen les pluges". "No només a Catalunya, sinó que a tot el cantàbric passa el mateix; molts bascos ens han comentat que mai havien vist les ciutats tant eixutes per aquestes èpoques", assegura.  Aquests anticiclons estan aturant "el front atlàntic que ha de portar la pluja, però en ser tant potents aquesta no arriba". Serra creu que el canvi climàtic "podria ser un dels causants d’aquesta situació" i "el motiu pel qual els anticiclons són tant forts". Això "és bastant negatiu ja que les altes temperatures de la zona de l’atlàntic no afavoreixen la situació que tenim aquí". Serra alerta que "no és la primera vegada que tenim sequera" i que "400 anys enrere trobaríem situacions similars que en el seu moment comportaven grans epidèmies", posant en dubte que sigui el canvi climàtic l’únic factor davant la sequera.