Les campanades

Són les 10 de la nit i el pavelló de l'Illa Diagonal de Barcelona presenta un ambient més aviat fred. Són pocs encara els incondicionals que escalfen el recinte que ha escollit CiU per donar el tret de sortida a la seva campanya. L'escenografia és modesta i per tot acompanyament la megafonia escup una cançó en anglès d'un anunci de mòbils que parla d'alguna així com escalar muntanyes i creuar amples rius. De sobte, Tom Cruise puja a l'escenari i comença a animar el cotarro. Em frego els ulls. No. No és Tom Cruise sinó el seu clon. Pregunto i m'informen que el noi es diu Jordi Amenós i serà l'encarregat d'amenitzar l'acte fins l'hora dels discursos. Ànim i vigor no li falten. Fa un primer gag saludant dues senyores a les quals rebateja amb el sobrenom de “las chicas de oro”. Allò s'assembla cada vegada més a un partit del Barça amb espectacle, música i gastronomia (ganxitos, coca i moscatell) abans del partit. A partir de les 11 comencen els discursos. En Duran Lleida s'encarrega de repartir estopa. Pujol excita al personal quan recomana estimar Catalunya amb sensualitat i apassionament. Tanta hi posa ell que sembla no adonar-se que el protagonista és Artur Mas. El candidat, amb el temps a sobre, tanca el rondo a contrarrellotge i amb un públic més pendent del rellotge que marca el compte enrere fins les 00:00 que de les seves paraules. En aquell moment els assistents esclaten de joia com si fossin a la Puerta del Sol un 31 de desembre. Mentrestant, les últimes paraules de Mas es prden en una atmosfera plena de soroll, globus i confetti.