Capgròs
Què preteneu aconseguir amb aquest nou model pedagògic?
Que l'alumne sigui autònom i conscient del seu propi procés d'aprenentatge. Un procés que deixi d'estar basat en compartiments estancs, cosa que és més fruit de la tradició educativa que no pas de la manera com aprenem i treballem. Apostem per integrar sabers i aconseguir així una visió més global i holística.
És a dir, que ens carreguem les assignatures enteses com a tals?
Integrem els continguts i els articulem a partir d'un fil conductor, el tema que vehicula cada projecte o repte educatiu. Respectem els límits de cada matèria, però treballant així te n'adones que, aïllades, no tenen sentit.
Les famílies no s'espanten quan els seus fills i filles deixen de treballar a la manera clàssica?
Sovint l'alumne s'adapta molt millor que la família, perquè aquesta prové de sistemes més tradicionals. Però el món real ens porta cap aquest camí, cap a una difuminació dels límits. Estem canviant de paradigma, passant de l'escola més tradicional cap a una nova ecologia de l'aprenentatge.
"Volem que l'alumne sigui autònom i conscient del seu propi procés d'aprenentatge
Però com garantiu, dins d'aquesta nova ecologia i aquesta difuminació, que els alumnes adquireixin els continguts necessaris?
Treballem amb equips docents interdisciplinaris que garanteixen un bon nivell de tots els continguts de cada matèria curricular, però sense que aquests estiguin estancats i compartimentats. Clar que ensenyem gramàtica, per exemple, però amb un sentit, dins d'un context més ampli.
Quin és el rol del professor en aquesta nova metodologia?
En el treball competencial per projectes l'alumne ha de tenir poder de decisió i autonomia, però és vital que el professor li faci de guia. Ha de planificar molt bé cada activitat, tenint clar amb quina finalitat es duu a terme. Preparar les classes de manera exhaustiva, amb un guió previ, forma part del que ha de ser el nou ofici de professor. El docent ha de tenir una creativitat, una actitud i una versatilitat que potser fins ara no eren tan necessàries. I ha d'entendre que com més competent i creatiu sigui, més ho seran també els seus alumnes.
Torres (dreta) durant l'acte de presentació del nou institut
I com ho fem perquè l'alumne sigui competent i alhora creatiu?
No sabem quins oficis es requeriran en el futur, però sí que endevinem quines seran les habilitats necessàries. Aquell que tingui por i no s'atreveixi a arriscar-se, per exemple, ho tindrà més difícil. Això també es pot treballar a l'escola, a la vegada que ofereixes continguts. Una cosa no treu l'altra.
"El docent ha de tenir una creativitat, una actitud i una versatilitat que potser fins ara no eren tan necessàries
Insistiu en el treball personalitzat amb cada alumne. Com es fa això?
Deixant que el ritme te'l marqui l'alumne, enlloc del nivell uniforme que tu com a professor creus que s'ha d'assolir. En un mateix grup classe hi ha nanos que tiren més, perquè entenen i assumeixen millor els conceptes, i altres que no tant. La qüestió és que, encara que sigui a diferents ritmes, aconsegueixis que hi hagi un progrés per a tots. Quan el ritme és únic i universal, sorgeix la desmotivació tant d'aquells alumnes que el superen i s'avorreixen com els altres que no hi arriben.
Cada jornada diària a l'institut Les Cinc Sènies s'articularà en tres grans àmbits. Com seran?
El primer unirà les matèries científiques i tecnològiques i s'hi treballarà per reptes, com ara la indagació i resolució d'un problema. Aquí el que busquem és treballar el coneixement en profunditat i en base a una autoregulació i capacitat de millora d'un mateix. El segon àmbit se centrarà en el treball cooperatiu i en base a projectes, que donin a l'alumne la capacitat de relacionar idees i conceptes. Aquest àmbit estarà basat en les ciències socials, jugant molt amb l'entorn de l'alumne i del centre educatiu. La tercera part estarà dedicada a les emocions; quan es treballa per projectes i en equip els alumnes treuen el millor d'ells mateixos, però també el pitjor, perquè sovint no estan prou preparats. Aquestes emocions es poden gestionar molt bé des de l'art i la creativitat.
"Potser ens manquen instal·lacions i recursos però això no et pot frenar, si t'esperes a la situació ideal no faràs mai res"
Al nou institut s'apostarà pel plurilinguïsme, però com es fa per millorar l'ensenyament de llengües estrangeres com l'anglès?
Si la cosa queda en fer llistats de verbs o si ho redueixes a les seves tres hores estanques a la setmana, no pots aspirar a res. Però si facilites que els alumnes escriguin i parlin, que facin una escolta activa, que llegeixin i analitzin textos, i d'una manera molt més freqüent i integrada en el procés general, te'n surts molt millor.
I tot això com s'avalua?
Hi ha tres fases. Un primer informe després de veure com l'alumne adquireix i supera els reptes i coneixements, i com els relaciona amb la resta que està aprenent. Així establim el seu punt de partida i l'itinerari cap al que creiem que pot ser el seu punt d'arribada, l'assoliment de l'excel·lència. En el segon trimestre fem una reunió amb els pares on els mostrem tota aquesta informació, molt personalitzada i rica, i analitzem què poden fer tant l'alumne com ells mateixos perquè l'estudiant segueixi progressant. Tot plegat desemboca en un informe final, en el qual hi participa el propi alumne, que durant el curs s'haurà fet moles autoavaluacions.
"Ens neguem a fer un examen rere l'altre. Tots som molt més que una nota
Hi ha exàmens i notes com els de tota la vida?
Fins ara els exàmens grupals ens han funcionat molt bé. El context és diferent al d'un examen tradicional, es treballa en col·lectiu, amb continguts de totes les matèries. Això no vol dir que les notes siguin les mateixes per tots, si la implicació de cada alumne és diferent això no seria just. No renunciem a les proves individuals de manera puntual, la clau és que hi hagi equilibri. Però ens neguem a fer un examen rere l'altre. Tots som molt més que una nota.
El nou institut neix coix, amb barracons i manca d'instal·lacions.
A mi m'han donat el que és realment bàsic: la possibilitat d'escollir un equip docent. Des del lideratge pedagògic aquest equip ha de lluitar per aconseguir una cultura de centre on tothom, alumnes, professors i famílies, parlin el mateix idioma. Això et dóna una cohesió i sentiment de pertinença que et permet avançar units cap a la mateixa direcció. Quan trobes alumnes i famílies que s'ho creuen, l'experiència més molt potent. Els dissenyes reptes i ells els van superant, t'estiren, ens exigim mútuament... Si aconsegueixes tot això, ni te n'adones que ets dins d'un mòdul prefabricat. Més que la manca d'instal·lacions, el que de veritat t'afecta negativament és que al centre no hi hagi un ambient idoni i l'equip docent no funciona perquè no va a l'una.
No anem, però, massa mancats de recursos públics per a l'educació en aquest país?
Potser sí, però a mi això no em pararà. Està clar que no pot recaure tot en el voluntarisme, cal exigir al Departament allò que és just. Però si esperes a la situació ideal mai faràs res, perquè aquesta mai arribarà.
Comentaris