Que els Comitès de Defensa de la República o CDR s’han convertit en un actor clau del procés independentista és quelcom indiscutible. La seva tasca ha estat notícia sobretot durant aquest primer terç de 2018 arran de diverses i polèmiques iniciatives, i ha esclatat del tot amb les detencions que es van produir dimarts passat per part de Guàrdia Civil i Mossos. Actualment arreu de Catalunya hi ha 300 comitès que s’organitzen en nuclis locals, de barri, comarcals i sectorials. Mataró, com a capital del Maresme, també té el seu propi. Tot i que des de fa unes setmanes el CDR mataroní havia quedat aturat arran de les últimes mobilitzacions, l’última onada d’accions els ha servit per adonar-se que necessitaven tornar. El passat dilluns dia 9 van fer la primera assemblea precisament per això: reactivar la seva activitat i, a partir d’aquí, trobar-se setmanalment cada dilluns en algun lloc públic de la ciutat.
Davant la premsa els membres del CDR de Mataró prefereixen mantenir l’anonimat. L’assemblea tampoc va deixar que es fessin fotos de la mateixa, quelcom que és fruit de la por davant la persecució judicial contra aquest col·lectiu. En aquesta primera reunió es va debatre el nou model organitzatiu. Amb una estructura completament oberta i participativa des de la base, el CDR de Mataró espera ara que la gent realment participi i faci propostes. “La idea de construir República és que les persones s’apoderin i diguin quin país volen fer des d’ara i com construïm eines que permetin reconstruir-ho”, comenten. Per fer-ho es necessita gent i ganes, i precisament d’això no en falta. De fet, ara són més les cares noves que s’han unit al moviment, amb la idea “vinc a dir què vull fer i a buscar gent per fer-ho, en lloc de què m’expliquin què he de fer”. Aquest és el canvi de model que plantegen els CDR, i fins que no s’apliqui no es definiran accions a curt termini.
“El nostre objectiu és trobar espais on la gent pugui decidir què vol fer i com ho vol fer
Els CDR han guanyat molta visibilitat i això els ha convertit en un objectiu per a la Fiscalia. El primer dels fets contra ells va ser amb la cinquantena de persones imputades per un delicte d’ordre públic pels talls de carreteres produïts durant les vagues generals dels mesos d’octubre i novembre. A partir d’aquí, la persecució judicial a la qual estan sotmesos ha incrementat. Els últims fets van tenir lloc precisament aquest dimarts dia 10, quan els Mossos d’Esquadra van detenir diversos membres maresmencs dels CDR per les protestes del 30 de gener al Parc de la Ciutadella.
Cadascun dels comitès ha d’aprendre a conviure amb aquesta pressió judicial, tot i que això no els atura les ganes de continuar. Una de les veus del CDR mataroní recorda, però, que és un tema que ve de lluny, malgrat que, abans, es mirés cap a un altre costat: “Jo porto vivint aquesta repressió des dels anys 90, quan atacaven als okupes, als moviments antifeixistes o a l’esquerra revolucionària, i he tingut companys a la presó i d’altres que han hagut de marxar”. Però ara hi ha una diferència: “Actualment la repressió l’està percebent una part més gran de la població, que s’està adonant que l’Estat fa mal quan vol fer-ho i que no vivim en cap estat democràtic”.
A nivell individual, els membres del CDR viuen aquesta situació “sent conscients que cada cosa que fem pot implicar repressió”. A nivell general, l’actitud de la societat va més enllà. “Ens hem conscienciat molt com a societat en el sentit que, si volem canviar les coses, ho hem de fer nosaltres”, expliquen, assegurant que és el pas més important que ha fet el poble català. I una bona mostra d’això van ser els esdeveniments de la jornada de l’1 d’Octubre, quan milers de catalans van sortir al carrer a votar i es van topar amb un escenari ben diferent. “Quan per primera vegada reps un cop de puny al cap o passes por i ho superes, això et canvia com a persona i fa que ara siguem una societat molt més forta”, afirmen.
Sobre l’estat de l’independentisme: “La riquesa de moviments que hi ha ara a Mataró no l’havíem tingut mai”
Pel que fa a la situació actual del procés independentista, la veu del CDR mataroní ho té clar, malgrat tot. “Hi ha moltes possibilitats que ens en sortim”, afirma. Tot i això, per fer-ho realitat, també creu que abans s’ha de fer un canvi important de mentalitat amb l’objectiu de passar directament a l’acció. “Hem de deixar d’esperar que hi hagi líders que ens expliquin què s’ha de fer, deixar de consumir procés per ser més actius”, explica.
Sens dubte, la clau de tot plegat no és res més que la gent, la seva mobilització i implicació. I, des del CDR de Mataró, valoren molt positivament en aquest sentit la força que tenen actualment a la ciutat. “Des del 15-M no teníem a Mataró assemblees grans amb tanta gent amb ganes de fer coses i tants col·lectius diferents treballant”, expliquen i agraeixen recordant que “la riquesa de moviments que hi ha actualment no l’havíem tingut mai”.
Comentaris