En Jordi Lluch va néixer fa 23 anys a Mataró però ja en fa 4 que va canviar d’aires. Va començar a estudiar la carrera de Biologia a la Universitat de Barcelona, a la vegada que ho compartia amb la seva passió pel futbol. A l’agost de l’any 2012, després d’acabar el primer curs de la carrera aquí i havent tancat l’any al juvenil A del CE Mataró a Divisió d’Honor, va acceptar una beca esportiva de futbol que el portava als Estats Units. “M’ha permès seguir estudiant i competint a un alt nivell futbolístic, cosa que és bastant difícil de combinar a Catalunya”, explica. Des de llavors cursa dos graus diferents, Economia i Biologia, a la Winthrop University (Carolina del Sud) i forma part de l’equip de futbol de la universitat.
Com és el teu dia a dia?
Durant la temporada, de l’agost al desembre, quan no estem entrenant, estem a classe. Els horaris de les classes els triem al voltant dels horaris d’entrenament. En aquest aspecte ens ajuden molt ja que, com a atletes, representem la universitat dins i fora del camp i, per tant, també els interessa que traiem bones notes.
T’has adaptat bé?
Marxar als Estats Units ha estat una de les millors decisions de la meva vida. No vaig trigar massa a adaptar-me, sobretot per l’ajuda de dos nois catalans que també formaven part de l’equip de futbol. A més, estudiar anglès des de ben petit en una acadèmia em va ajudar molt en aquest procés.
Què és el que més t’ha sorprès del teu nou país d’acollida?
Em va sorprendre molt el sistema educatiu. Venint de la UB vaig poder comparar la vida universitària catalana i l’americana. Aquí l’avaluació és continuada i rarament et trobaràs exàmens que valen el 80% de la nota final. També els professors són més propers i acostumen a estar sempre disponibles per a qualsevol cosa. Al ser atleta et miren amb bons ulls i potser ens ajuden més si ho necessitem.
Quines diferències has notat respecte a la vida a Mataró?
La dieta és el que més ha canviat. Sempre podràs trobar llocs on venen pizza o hamburgueses a qualsevol hora del dia, en canvi, si vols menjar fet de qualitat, o vas a llocs especials que acostumen a tenir preus desorbitats o te’l cuines tu mateix. Per altra banda, aquí no pots caminar per la Riera i anar a prendre un cafè o a comprar el pa al matí. Has d’agafar el cotxe i plantar-te on vulguis anar, el transport públic és gairebé inexistent i les distàncies a recórrer són molt més llargues que a casa.
A part de la família i els amics, què trobes a faltar?
La platja, el casc antic, la muntanya... Trobo a faltar tot Mataró. No donava valor a què era passejar per la Riera, anar a córrer pel passeig Marítim o fins al Castell de Mata. Fins i tot anar a veure el partit de futbol dels diumenges al Camp Municipal del Centenari. La vida aquí és més fàcil, però a Mataró és millor.
Malgrat que fas vida allà, estàs connectat a l’actualitat de Mataró?
No tant com m’agradaria. A qui segueixo més és al primer equip del CE Mataró, que estic segur que en menys de 5 anys el tornarem a tenir entre els millors clubs catalans. Sempre acostumo a tornar a casa per Nadal i per Les Santes, així que més o menys la família i els amics em posen al corrent del que passa.
Penses tornar a Mataró o tens previst quedar-te allà?
De moment tinc previst quedar-me aquí treballant. Hi ha un projecte molt ambiciós al qual m’uniré tan bon punt em graduï aquest mes de maig, així que Mataró seguirà sent el meu destí només durant les vacances!
Comentaris