La vall de Toran

Caminant per la Vall d'Aran podem gaudir d'un paisatge diferent al que estem acostumats. Sense anar gaire lluny passem al clima atlàntic de l'altra banda dels Pirineus, amb boscos d'avets i faigs. Una bona forma de descobrir aquests boscos és passejar per la Vall de Toran, oberta pel riu Garona, l'únic riu català que mor a l'Atlàntic. La ruta que t'expliquem fa 8 quilòmetres, que recorrerem en tres hores (anar i tornar), i segueix la ruta cap a les antigues mines que hi havia als estanys de Liat, situats a 2.000 metres d'altitud.

Arribarem al refugi forestal on començarem a caminar per la carretera que porta cap a Canejan. L'agafarem al punt quilomètric 187 de la N-230, que va de Viella a França, i la seguirem fins passar Sant Joan de Toran. Poc després ja ens trobem amb el refugi. Comencem a caminar resseguint el riu Toran fins arribar, als 5 minuts d'haver començat, a una pista més ampla que veurem a la nostra dreta. La seguirem durant un quart d'hora fins trobar un altre sender a mà esquerra, senyalitzat amb les marques blanques i vermelles que ens indiquen que anem per un sender de gran recorregut (GR).

Després de mitja hora de caminar, ja hem escalfat i ara comença la pujada cap a les mines de Liat. La pujada és forta i en poca estona ens porta fins a la presa de la Font de la Coma. Si arribats a aquest punt ens sentim cansats, no ens hem de preocupar ja que de ben segur recuperarem l'alè i deixarem l'esgotament enrere quan ens endinsem en el meravellós bosc de faigs, avets i bedolls que caracteritzen la vall. Els arbres monumentals de l'indret ens deixaran meravellats, la seva ombra ens resguardarà del sol i el seu oxigen ens omplirà els pulmons amb aire pur.

Seguirem pujant una mica més fins arribar a l'engorjat d'Erme, després del qual el camí encara segueix pujant entre arbres fins que arribem a una clariana, el Pla Grauer. Aquest és el punt i final de l'excursió, tot i que qui tingui ganes i més forces pot seguir pujant una mica més i arribar fins als estanys de Liat. La tornada la farem pel mateix camí per on hem pujat