"La tranquil·litat que no tenia a Rússia sí que la trobo a Mataró"

Irina Zakharova és una noia russa de 29 anys que aquest estiu farà tres anys que viu a Mataró. Va néixer a la República Txuvàixia (al centre de Rússia) i va viure els últims tres anys a Moscou. Allà va estudiar Disseny d’Interior i va estar treballant com a ‘content manager’ en una pàgina web. La Irina és a la capital del Maresme per la seva actual parella, un mataroní al qual va conèixer l’any 2008 en un congrés internacional d’esperanto a Hongria. Quatre anys més tard va venir a Catalunya de vacances i llavors van començar la relació. Després d’una temporada de viatges a Rússia i a Mataró, van casar-se i començar una vida junts aquí. La parella té una filla de 8 mesos, la Núria. “A Mataró s’hi viu molt bé pel clima, el menjar i la salut”, assegura, i apunta que “em sorprèn que els catalans lluitin tant per la seva llengua i després amb un estranger de seguida canvien i parlen el castellà, quan jo al principi només parlava català”. 

Com van ser els inicis?
El primer que vaig fer va ser estudiar català. Entre la meva parella i jo parlàvem esperanto, ja que ni jo sabia català ni ell  rus. Tots els seus amics i família parlaven català i vaig decidir estudiar-ho abans que el castellà, per sentir-me més integrada. Vaig fer un curs inicial de català a Moscú i després vaig seguir aquí. Al principi em costava molt, no entenia res i pensava que no l’aprendria mai. 

Què t’ha sorprès més d’aquí?
Em va agradar molt el clima i el bon temps. I sobretot el fet de què ho teniu tot al costat, el mar, la muntanya... Penses “quin paradís, què bé que viuen!”. Per als russos el mar és per anar a fer vacances després de treballar tot l’any i vosaltres, vivint aquí, això no ho valoreu i ho veieu molt normal. Ho teniu tot al costat, mentre que allà tot és lluny. Per a vosaltres una hora en cotxe és molt llarg i per a nosaltres no és res. 

Alguna diferència més respecte a la vida a Rússia?
El mercat. Vosaltres agafeu una bossa i hi poseu el que vulgueu. Allà tu no pots tocar les verdures i les fruites, les ha de posar el venedor. 

Alguna anècdota?
Quan vaig conèixer el meu marit no hagués pensat mai que era un espanyol. Per a mi les persones d’aquí eren totes morenes i, quan vaig arribar, vaig veure que hi havia gent amb la pell blanca. Només són estereotips, com els de la gent que em deia que al meu país tothom beu vodka sempre! 

Què trobes a faltar?
A vegades el fred i també el menjar. Aquí es menja molt bé però em fan falta coses que aquí no puc trobar. El mató, per exemple, és molt diferent. Per descomptat, trobo a faltar la família i els amics. Fa dos anys que no vaig a Rússia perquè estava embarassada però aquest estiu sí que hi anirem amb la nena a veure’ls a tots. 

Què t’agrada de Mataró? I què no?
Que ho tingueu tot a prop. Si vull sortir a passejar vaig a peu, si vull anar al mar també... M’agrada aquest tipus de vida, no haver d’agafar el metro per a tot. Mataró és una ciutat petita però tinc tranquil·litat, mentre que a Moscú tothom corre i vivia molt estressada. El que no m’agrada és la falta de respecte o d’educació que tenen les persones d’aquí cap a la gent gran o amb nens petits a l’hora de deixar-te pas per travessar un carrer o un seient en el transport públic. 

Com et planteges el futur?
A vegades m’he plantejat tornar a Rússia, per temes de feina o perquè aquí no hi tinc tants amics com allà. Malgrat això, en un futur em veig a Mataró. És la ciutat que em va acollir i trobo que s’hi viu molt bé.