La torre de Babel mataronina

Visc a Mataró. Vivo en Mataró. I live in Mataró. M'dia Mataró nikine. En català, en castellà, en anglès o en Yola. També en molts altres idiomes de països càlids, de països freds, de zones riques i de zones pobres. Des de fa un temps, però, totes elles conviuen a la ciutat. De fet, un passeig pels mercats de la plaça de Cuba, de Cerdanyola o de l'Escorxador és un simple indicatiu per percebre que no entenem totes les llengües que es parlen al nostre voltant.

Conscient que darrere de cada llengua hi ha una cultura, una manera de veure el món, l'any 1999 la Unesco va establir el 21 de febrer com a Dia Internacional de les Llengües Maternes, un esforç de l'organització per a protegir les aproximadament sis mil llengües diferents existents arreu del món i, alhora, preservar la diversitat cultural. Mataró arriba a aquesta data orgullosa de la seva riquesa lingüística i exigint-se un esforç per no perdre aquest tresor.

“Per nosaltres aquesta diversitat, ens ajuda a transmetre els valors que de sempre han impregnat les nostres classes, de respecte als altres i d'entrada a un mateix i als orígens propis, i de dignificació de totes les llengües com a tresor capaç de transmetre una cultura”, explica la directora del Consorci de Normalització Lingüística (CNL), Maria Fradera. De fet, només al CNL hi ha representats cinquanta països diferents. Una xifra, però, que no serveix de molt per saber quantes llengües es parlen a Mataró però que posa sobre la taula la complexitat de la tasca.

Malgrat tot, si bé el servei de Nova Ciutadania de l'Ajuntament no disposa de cap estudi que tregui de dubtes, un anàlisi acurat de les nacionalitats i dels propis parlants permet fer una aproximació. Les diverses persones consultades coincideixen en afirmar que a Mataró es poden escoltar una trentena de llengües, la majoria de les quals europees i nord-africanes, tot i que amb una tendència creixent de les asiàtiques.

La sempre difícil convivència lingüística
El senegalès Xarif Jarjou, va venir a Mataró fa 35 anys, abans que es produïssin les grans onades migratòries i va ser un dels primers alumnes d'Òmnium Cultural. “No em va costar gens aprendre a parlar en català perquè la majoria de persones de Teià, del meu entorn el parlaven”. En l'actualitat resideix a Mataró i “en l'intimitat” segueix parlant amb l'idioma propi de països com Gàmbia, Senegal o Mali, el Yola. Malgrat tot, diu no tenir problemes per canviar de llengua. “Al principi va ser dur acostumar-s'hi perquè era com una obligació però quan aprens els automatismes tot resulta més fàcil”.

Arrel de l'arribada massiva d'immigrants en els últims anys, l'estructura social ha canviat i, per tant, també ha canviat el panorama lingüístic. Tal i com detalla l'estudi de la població de Mataró de l'any 2005, la majoria de la població estrangera ve del Magreb –un 43'1%, la majoria del Marroc-, i de països de l'àrea subsahariana com Senegal, Gàmbia o Mali. “La major part dels marroquins de Mataró són amazic (o berber), molts (especialment moltes) no parlen gens d'àrab i els és una llengua tan estranya en termes lingüístics com per nosaltres ho pot ser l'alemany”, explica la filòloga de la Universitat de Barcelona, Carme Junyent, organitzadora de l'exposició Llengües del món del Fòrum Barcelona 2004 i directora de nombrosos estudis sobre la realitat lingüística de Barcelona.

El mosaic de llengües “mataronines” que provenen de l'Àfrica és, doncs, significatiu: ful –de Senegal, Mali, Guinea Bissau, entre d'altres-, wolof –oficial a Senegal-, Mandinga –Gàmbia-, bambara –Mali-, Creole –Guadalupe, Martinica-, sarahulé, amazic, àrab, nigerià... Tot això sense comptar els dialectes. Aquesta diversitat, però, també té els seus problemes. Segons Junyent: “El fet que per la majoria de marroquins els sigui estrany l'àrab fa inútils els cursos d'àrab a molts nens berbers com si l'àrab fos la seva llengua materna. És un disbarat”.

Sud-Amèrica és la segona zona del món que “proveeix” a Mataró de població –són quasi un 18% de la població estrangera-. Aquí, la varietat torna a ser enorme. “La convivència lingüística no és difícil perquè aquí s'accepten totes les formes de parlar i de ser”, raona Luís Arango, natal d'Equador i que habitualment parla el quitxua, a més de conèixer l'aimara – parlada per part dels indígenes Bolívia i Perú- i, òbviament, el castellà.

Si aquestes llengües tenen un cert pedigrí en la realitat mataronina, idiomes com el mandarí, el tibetà, el cantonès o l'indi-urdu són d'arribada més recent. La presidenta de l'Associació d'Integració Xinesa Nihao i mediadora intercultural de l'Ajuntament de Mataró, Qiuya Wu, desmunta el tòpic que persegueix a les llengües orientals: “La gent creu que som més tancats pel fet de parlar una llengua ‘estranya' en termes occidentals. S'integra i ajuda a integrar qui vol”, afirma.

Llengües ‘de negocis'
Els filòlegs anomenen eufemísticament les llengües de “negocis” com aquelles que s'aprofiten per treure'n un benefici lucratiu. Seria el cas de l'anglès, el francès o l'italià, que s'ensenya en les acadèmies, o també del japonès o de l'alemany, que es fa servir per fer negocis. Malgrat tot, lluny d'aquesta visió simplista, molts parlants han acabat sent mataronins de dalt a baix. “Des que fa 25 anys que vaig venir que em sento d'aquesta ciutat, que m'ha tractat sempre molt bé”, opina l'australià Ray Fuary, que reconeix no haver tingut gens de problemes per aprendre el català.

Així, Mataró va més enllà del català i del castellà i sap perfectament que quan mor una llengua, mor una cultura i tot el que hi ha al seu darrere. Potser per això, la ciutat veu com el millor és estar orgullós de l'idioma propi perquè, de fet, encara haurà de passar molt de temps perquè passi com aquell llenguatge que parlava un lloro que l'explorador Alexander von Humboldt va trobar fa dos-cents anys. Només parlava allò que li havien ensenyat els habitants d'un poble ja extingit. Per desgràcia de tothom, el lloro va morir sense entendre el què li deien.