L’ampliació del Port de Mataró tindrà amb tota seguretat “efectes negatius irreparables” en la pradera de posidònia de Mataró. Així ho va assegurar el president de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS), Xavier Martínez, en la presentació de l’estudi de caracterització biològica de l’alguer de la costa de la capital maresmenca. Per aquest motiu, Martínez va defensar la idoneïtat d’aquests estudis, que es van iniciar la setmana passada, ja que les administracions han de treballar per “compensar” aquests futurs danys. El president de la SPAS també va reclamar que l’ampliació del port contempli la construcció d’una “Escola del Mar”, com a equipament d’educació ambiental “ja que no es podran evitar els efectes negatius”, va reiterar.
Els nous estudis de l’alguer de Mataró estan promoguts per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, amb el suport del Consorci del Port de Mataró i la pròpia SPAS, i executats per les empreses Intecsa i Entorns. La primera realitzarà una nova cartografia de la pradera de posidònia, que substituirà un anterior estudi similar gràcies a l’ús de tecnologia més sofisticada i precisa. Entorns, per la seva banda, valorarà la qualitat i la densitat de l’alguer a partir dels treballs realitzats per Intecsa. En qüestió de tres o quatre mesos s’han de publicar els resultats de tots aquests estudis, que costaran uns 96.000 euros i estan finançats per la Diputació.
Tot i que encara és molt aviat per extreure conclusions, els primers dies de treball han demostrat que l’alguer es manté en prou bon estat de salut. “Creiem que en matèria de quantitat i densitats no trobarem gaires diferències respecte a estudis anteriors”, va explicar Pere Pujol, d’Entorns. Segons Pujol, la pradera de posidònia mataronina “va patir grans destrosses” a causa de les contaminacions provocades per les emissions al mar quan no hi havia depuradora, i també pels arrossegaments de pesca. “Però s’ha mantingut i ara toca inicar-ne la recuperació”, va afegir. Segons ell, l’alguer de Mataró és únic a Catalunya. “Els de més al nord són més petits, i a la costa de Barcelona directament han desaparegut”, va constatar. Pujol també va destacar la capacitat que té l’alguer de protegir les platges mataronines del fort onatge.
-
Comentaris