-
-

M. Coll

La Sida, el perill de jugar amb el risc

Aquest divendres, 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, els malalts d'aquest virus demanaran respecte i prevenció

"La gent no hauria de tenir por de nosaltres, som persones", així de ferm és el missatge de José Luís González, un mataroní malalt de SIDA, que aquest dissabte, l'endemà del Dia Internacional d'aquesta malaltia, sortirà als carrers de Mataró per conscienciar els ciutadans de dos elements: respecte i prevenció. La SIDA, un virus que destrueix les defenses immunitàries de l'organisme, va ser descoberta a inicis de la dècada dels anys 80, just quan es pensava que s'havien acabat definitivament les malalties infeccioses. Des d'aleshores, s'han realitzat milers de campanyes informatives sobre la malaltia, hi ha hagut millores especialment en el tractament dels malalts, però aquestes dues principals reivindicacions dels afectats i de les associacions dedicades a aquest tema continuen vigents.

Els malalts de SIDA segueixen sentint-se rebutjats per la societat. "La SIDA encara és una malaltia socialment no acceptada i tabú i erròniament és relaciona amb comportaments no ben vistos com pot ser la drogodependència o la homosexualitat", explica Judith Ruiz, treballadora Social de l'Àmbit Prevenció-Maresme, entitat especialitzada en aquesta malaltia. Pels malalts, suportar aquest rebuig resulta psicològicament molt dolorós. "De cop i volta em vaig quedar sense amics", explica González. Ell, en aquest sentit, és un dels afectats que millor ha acceptat el contagi: "Se com la vaig agafar, se com m'haig de comportar respecte les altres persones, i , per tant, no tinc perquè avergonyir-me de tenir la Sida perquè és una malaltia com una altra", diu González, encara que comprem que altres se n'amaguin per por al rebuig.

Arrisquem la salut
La segona batalla d'administracions i entitats és la prevenció, és a dir, evitar, com ha succeït els darrers anys, l'augment del nombre d'afectats. Avui els nous malalts són majoritàriament heterosexuals d'entre 30 i 40 anys, franja d'edat en que es realitza el diagnòstic encara que el contagi pot haver estat molt anterior. "La majoria de la gent encara pensa: 'A mi no em passarà mai' i juguem amb el risc", comenta González, qui, mitjançant un anàlisis de sang, va saber a inicis dels noranta que havia contret la SIDA. En part, encara es tracta d'un problema de manca d'informació, "les campanyes diuen que s'ha d'usar el preservatiu i això la gent ho té clar, però pocs saben alguna cosa més", assegura la treballadora social; però també és conseqüència "de la manca percepció del risc a la societat actual". "Hauríem de pensar que tenim relació amb una persona, però també amb totes les persones que han estat en contacte amb ella o ell, per això és tan important fer-se la prova", afegeix.

Si bé socialment el concepció de la Sida no avança, en el camp mèdic si ha evolucionat positivament: s'han reduït el nombre de pastilles que un malaltat ha de prendre cada dia i els efectes secundaris són menors. "Ara Sida ja no és igual a mort, és una malaltia crònica, però això no vol dir que no sigui una malaltia greu", especifica Ruiz. Els malalts, malgrat algunes conseqüències de la medicació com certa debilitat, pèrdua de pes i gastroenteritis, poden fer una vida pràcticament normal però sempre tenint en compte que són més vulnerables a altres infeccions.

Agafar consciència
A Mataró, des de l'any 1999, treballa l'Àmbit Prevenció Maresme, una entitat especialitzada en organitzar xerrades i tallers informatius sobre la Sida per evitar-ne la propagació. També, però, recolzen les famílies dels malalts. "De vegades els membres de l'entorn del malalt són els qui necessiten més suport, perquè no saben com reaccionar o necessiten que algú els hi respongui preguntes bàsiques necessàries per una convivència segura", explica la treballadora social de l'entitat. Des del despatx que l'Àmbit de Prevenció té a la seu de la Fundació Hospital s'atenen totes les demandes, sempre gratuïtament i des de la més estricta confidencialitat, encara que de vegades aquesta no és suficient. "Moltes persones creuen que si venen a demanar informació la gent es pensarà que són seropositius i per això van a Barcelona", lamenta Ruiz.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive