La Ruta dels Càtars

Si disposem de tres o quatre dies i ens ve de gust fer turisme històric, val la pena fer la ruta dels càtars. El catarisme és una confessió cristiana i gnòstica difosa, des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme es va estendre per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquest corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. Sovint s'anomenaven a ells mateixos Bons homes o Bons cristians.

L'Occitània-Llenguadoc és la zona on aquesta religió es va establir de manera més sòlida amb l'ajuda dels senyors feudals que van adoptar la fe càtara.
imatge

La base del catarisme era la dualitat del bé i del mal. Els càtars identificaven la matèria com a principi del mal, raó per la qual no creien en la propietat. Confiaven en l'ascetisme i l'abstinència dels plaers del món per alliberar l'esperit. L'església catòlica aviat va veure aquesta religió com una heretgia i la Inquisició va aconseguir aniquilar-la al segle XIII. Més tard, els franciscans recollien alguns dels principis del catarisme i això el va fer acabar de desaparèixer.

La proposta és doncs, creuar la frontera francesa i visitar Carcassona, ciutadella emmurallada on el catarisme es va desenvolupar especialment durant els segles XI i XII. Dues muralles rodegen el castell comtal que data dels segles XII i XIII. Una mica més tard, fora de les muralles es va anar configurant una nova ciutat: la Bastide Saint-Louis.

Comencem per Carcassona
La ciutat de Carcassona resulta un bon punt de partida per fer la ruta. En aquesta ciutadella emmurallada el catarisme es va desenvolupar, sobretot durant el segles XI i XII. Dues muralles rodegen el castell comtal que data dels segles XII i XIII. Una mica més tard, fora de les muralles es va anar configurant una nova ciutat: la Bastide Saint-Louis.

Al nord de Carcassona
Al nord de Carcassona, a uns 15 quilòmetres, trobem els quatre castells de Lastours: Cabaret, Tour Régine, Fleur Espine i Quertinheux. Van resultar clau entre els segles XI i XVIII perquè controlaven el pas a la zona. També al nord trobem les abadies medievals de St. Papoul i Villelongue. Precisament aquesta darrera va jugar un paper molt important contra el catarisme.

També al nord, però una mica més lluny, recomanem guardar una estona per conèixer la ciutat d’Albí, punt de naixement del moviment dels albigesos al segle XII. La monumental catedral gòtica de Santa Cecília bé val una visita. Però a banda de la ciutat i dels monuments, la ciutat ofereix una altra meravella al visitant: el Museu de Tolouse-Lautrec que permet seguir la vida i obra de l’artista que va néixer en aquesta vila.

Al sud de Carcassona:
Al sud de la ciutat de Carcassona trobem els castells càtars més famosos:

Arques: Aquesta fortalesa té una forma ben curiosa que assegurava la seva protecció davant els invasors. El castell va ser declarat Monument Històric Artístic el 1887 i la torre de l'Homenatge és de propietat municipal des de 1910.

Montsegur: El castell, situat al sud-oest de Carcassona, sovint s’ha considerat el símbol del catarisme. El va construir l’Església càtara i va servir de refugi per als perseguits. Els seus enemics l’anomenaven la Sinagoga de Satanàs o el Vaticà de l’Heretgia.

Peyrepertuse: És el més gran dels castells càtars i per això se’l considera el conjunt més important i espectacular. Està situat sobre un penya-segat que precisament li dóna el nom de Perapertussa: pedra tallada. També es conserva part de la capella de Santa Maria.

Quéribus: El castell data dels segles XIII i XIV. Està construït sobre un pic rocós i va ser el darrer centre de resistència dels càtars. Va aguantar 11 anys més que Montsegur. La vista de la regió, des de dalt de tot, és espectacular.

A banda dels castells, tota la zona és plena d'abadies medievals que també mereixen una visita. Si més amunt de Carcassona hem pogut visitar les de Sant Papoul o la de Santa Maria de Villelongue, més al sud d'aquesta ciutat, hi ha les d'Alet-les Bains, Sant Policarpi, Sant Hilari, Font-Froide o la de Lagrasse.