La ruta de les ermites

La tradició eremítica de la serra de Collserola ha llegat força esglesioles d’estil romànic per tota l’extensió del parc. La ubicació de cadascuna d’elles evoca els temps antics en què els traginers utilitzaven aquests camins, avui dia freqüentats per excursionistes i amants de la natura. Una de les vies lògiques entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès passa per quatre d’aquelles històriques ermites: Sant Genís dels Agudells , Sant Cebrià, Sant Medir i Sant Adjutori. El camí , llarg i amb desnivells molt variats, ressegueix parts del PR-C 38 i del GR 6 i recorre la bucòlica vall de Gausac, on també es poden veure un forn ibèric i el monumental pi d’en Xandri.

La vall de Gausac és el nom pel qual es coneix la vall solcada per la riera de Sant Medir. Es tracta d’una via natural entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, que durant segles va ser molt concorreguda. De fet, formava part de la via romana entre Barcino (Barcelona) i Castrum Octavianum (Sant Cugat), que s’allargava fins a Egara (Terrassa). Aquest recorregut es pot fer de manera guiada amb els voluntaris de Collserola.

Sant Genís dels Agudells
El punt de partida de l’excursió és la mateixa parada de metro de la Vall d’Hebron (línia 3). Prenem l’avinguda del Jordà, vorejant els límits de l’Hospital de Sant Rafael, fins arribar a l’església de Sant Genís dels Agudells. Va ser una de les deu parròquies inicials de Barcelona; la seva acta de dotació com a parròquia data de l’any 931, tot i que el seu origen podria ser paleocristià. L’any 1359 va passar a dependre del monestir de la Vall d’Hebron, i al segle XIX de la parròquia d’Horta. L’edifici que es pot veure avui dia respon, en gran mesura, a la restauració del segle XVII i encara manté el primitiu cementiri. Des del temple, cal seguir pel camí de Sant Genís fins al final, d’on surt un sender tancat a la circulació. Un cop agafada certa altura, el trajecte es manté planer, tot resseguint aquest vessant sud de Collserola. Després de passar per la font de la Cabra, podem veure l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, construïda al segle XII, però amb importants transformacions al llarg dels segles XIX i XX. Des d’aquí comença l’ascensió més dura de l’itinerari, que continua per un corriol en direcció a la carretera de l’Arrabassada.

Sant Medir
Poc després, la pista enllaça amb el PR-C 35 i el GR 92 fins el turó de la Magarola, un altre mirador excel•lent, i el Pas del Rei, el coll que remet seguint el GR 6 cap al vessant septentrional de la serra. Aviat, cal deixar les marques vermelles i blanques per un camí a l’esquerra que davalla amb força en direcció a Sant Medir, ermita situada al costat de la riera del mateix nom, a la capçalera de la vall de Gausac. Aquesta és una de les esglésies més conegudes de Collserola i cada 3 de març s’hi celebra un popular aplec. Està documentada des del segle X i l’edifici actual és d’estil romànic, de planta rectangular i campanar de doble espadanya. Destaca el portal de punt rodó a la façana principal, damunt del qual hi ha un relleu gòtic que representa la Santíssima Trinitat.

L'Ermita de Sant Adjutori
A partir de Sant Medir l’itinerari és molt senzill, ja que només cal seguir les marques del PR-C 38 primer, i del GR 6 després, resseguint la riera a través de la vall de Gausac. La tendència és descendent i només cal desviar-se un centenar de metres a mà dreta per contemplar l’ermita de planta rodona de Sant Adjutori i, ben a prop d’ella, un forn de l’època romana, tot i que la seva datació no ha estat definitivament establerta.

Aquesta és una de les escasses esglésies de planta rodona de tot Catalunya, en un estil d’inspiració bizantina molt poc comú al nostre país. Tot i que se’n desconeixen els detalls i el moment precís de la seva construcció, és probable que l’ermita fos bastida a partir dels fonaments d’un edifici anterior (segurament una torre defensiva que ja presentava planta rodona). Documentada des de l’any 986 com a Santa Maria de Gausac, en un principi estava consagrada a la Mare de Déu del Bosc. Va ser descoberta novament l’any 1880, després que se’n perdés el rastre a partir de la desamortització de 1835.

El pi d’en Xandri
El camí es converteix en pista a partir de Can Borrell, una masia que acull un restaurant i està envoltada de camps de conreu, en contrast amb els humits i tancats boscos recorreguts fins aquest moment. La vegetació és més oberta fins arribar al monumental pi d’en Xandri, un arbre que fa 23 metres d’alçada i té més de 230 anys d’edat. Una vegada ens trobem en aquest punt, es reconeix perfectament el perfil de Sant Cugat al davant, mentre que a certa distància a l’esquerra s’aixeca l’anomenada Torre Negra. Aquest edifici militar romànic va ser construït en el segle XII i té l’origen en un antic castell. Presenta una planta quadrangular i tres pisos d’alçada, a més d’una torre adossada en un angle. Al cap de pocs minuts, arribem a la plaça Rotary Internacional, que és el punt final de l’itinerari.