La rumba, una via per entendre Mataró i trencar estereotips als instituts

La sala Clap va acollir ahir dimecres al matí un concert que dóna per finalitzat el projecte educatiu ‘Mataró al compàs de la Rumba’. Es tracta d’una iniciativa que enguany ha celebrat la seva tercera edició i que pren la rumba catalana com una eina per entendre l’evolució de la ciutat de Mataró en els darrers 50 anys. Alumnes de 3r d’ESO de quatre instituts mataronins (Miquel Biada, Pla d’en Boet, Thos i Codina i Puig i Cadafalch) han pres part en aquest projecte, impulsat per L’Escola Municipal de Música, el Servei de Ciutadania i Convivència, l’IMAC i la Casa de la Música.

Segons destaquen des del departament de Ciutadania i Convivència, el projecte té com a objectiu aprofundir i comprendre els canvis socials que ha viscut la capital del Maresme des dels anys 60 fins l’actualitat amb la rumba catalana com a eix vehiculant. Es treballa amb tres competències bàsiques del currículum escolar: música, educació per a la ciutadania i llengua catalana. Un mètode interdisciplinar que parteix de la música, en aquest cas la rumba, pel seu caràcter universal i equitatiu: tot alumne hi pot accedir, independentment del seu lloc d’origen i condició. L’activitat als instituts s’inicia precisament a la classe de música, on els professors expliquen durant un parell de sessions les característiques bàsiques d’aquest estil musical. Vicenç Bolart, pedagog musical a l’Institut Pla d’en Boet -un dels centres participants- explica que es treballa “en un nivell teòric molt bàsic” per aprendre, entre altres, les diferències rítmiques i harmòniques entre les rumbes catalana, cubana i flamenca.

En l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, una tècnica de Ciutadania i Convivència es desplaça als centres educatius per explicar als alumnes qüestions com la història de la comunitat gitana a Catalunya, especialment a Mataró, on hi ha una comunitat important i d’on han sorgit artistes tan emblemàtics de la rumba com Peret. A través de la rumba també es poden analitzar les diferents onades migratòries viscudes a la ciutat durant les darreres dècades. A partir d’aquí, segons expliquen des de Ciutadania i Convivència, que es treballen els “estereotips i prejudicis” que existeixen amb el col·lectiu gitano, històricament discriminat. Bolart confirma que en aquestes sessions “s’intenta trencar amb els clichés que arrossega aquesta ètnia entre molts alumnes”.

Sessions pràctiques i concert
Finalment a Llengua catalana els estudiants han analitzat les lletres de les cançons de la rumba catalana, tant a nivell mètric com de contingut. “Els alumnes comproven com es tracta de textos frescos i d’aire festiu”, explica Bolart. El projecte es completa amb una sessió pràctica a càrrec d’un percussionista de l’Escola de Música, que porta als instituts caixons flamencs perquè els alumnes mateixos els puguin tocar i aprenguin els rudiments rítmics de la rumba. ‘Mataró al compàs de la rumba’ finalitza amb el concert que ha tingut lloc aquest dimecres al Clap, protagonitzat majoritàriament per músics gitanos de la ciutat, membres de grups de rumba local com Ai Ai Ai. L’objectiu és consolidar el projecte perquè pugui extendre’s als instituts de la resta de ciutats catalanes que disposen de Cases de la Música.