Capgròs
Convergència i Unió. L’actual partit de govern es trobarà en una situació incerta quan acabi el primer mandat convergent a Mataró des de la restauració de la democràcia. La seva cara més visible, l’alcalde Joan Mora, ho deixa per motius personals i això juga en contra del partit del govern: de cara a la ciutadania, la visibilitat de Mora és infinitament superior que la dels seus companys de govern i la seva absència pot passar factura. A més, des que s’ha engegat el procés sobiranista la tendència catalana en els comicis celebrats a Catalunya indiquen que CiU perd força a cada cita amb les urnes respecte Esquerra. A falta de conèixer qui serà el nou candidat o candidata, tres noms sonen amb força: Núria Calpe, a qui Mora ha suggerit en diverses ocasions mentre ella ho refusava amb la mateixa energia; Miquel Rey, de perfil emprenedor i molt similar i continuista amb la imatge que transmet Mora; i Quim Fernández, número 2 de CiU i amb experiència suficient tot i que sempre ha estat un segona espasa.
PSC. Els socialistes afrontaran les eleccions de 2015 enmig d’un panorama delicat. Després de perdre les eleccions per mil vots a l’any 2011, la tercera via a la que es va aferrar el partit en clau nacional els ha deixat en terra de ningú. La tendència nacional sumada a que la branca catalanista del PSC a Mataró desapareix completament del mapa polític –Baron ja no hi serà i els regidors actuals no són de la corda de l’actual direcció local- posen les coses molt complicades, a priori, per David Bote, un candidat desconegut pel gran públic i vinculat directament a l’aparell local del partit, totalment alineat amb la línia marcada per Navarro. Per això pot acabar patint una davallada de vots catalanistes a favor d’altres formacions com la ja citada Esquerra. Necessita, en menys d’un any, recuperar la confiança del tradicional votant del barri, una prioritat per la nova direcció local, conscient dels errors i encerts del partit en el passat.
PP. El Partit Popular sempre ha tingut un vot sòlid i fidel a la capital del Maresme, sent per norma la tercera força política i tenint, segons cada legislatura, més o menys poder de decisió. Però els populars, amb Jose Manuel López per davant, hauran de batallar amb diversos factors que poden erosionar els seus resultats: les polítiques i grans decisions preses des del govern espanyol i el debat nacional a Catalunya. En les eleccions de 2011 va rebre gairebé 7.000 vots i en les eleccions catalanes de 2012 van superar els 8.000 vots, mentre que en els últims comicis europeus es van quedar en menys de 5.000, baixant un 5% el percentatge de vot (del 15 al 10) i veient com altres formacions amb les que poden competir per l’electorat creixien de manera important: Entre Ciutadans i UPyD van sumar més de 3.000 vots a la capital del Maresme.
Plataforma per Catalunya. El partit fundat pel ja expulsat Josep Anglada va aconseguir col•lar-se al consistori mataroní amb una més que discutible campanya electoral en la que enviaven xecs falsos de 3.000 euros per immigrants a les bústies de tot Mataró. El partit de Mònica Lora és tota una incògnita per diversos motius. El primer, perquè van aparèixer sense que ningú hi comptés ni sortissin a les enquestes –vot ocult- i el segon perquè el seu gir espanyolista, posant-se en contra del procés nacionalista, no és la proposta inicial que tenia el partit respecte la identitat catalana. Al seu favor poden jugar alguns dels episodis viscuts que s’han succeït a barris com Cerdanyola i Rocafonda i que han erosionat la convivència entre diverses comunitats.
ICV-EUiA. Iniciativa és un altre dels partits que compta amb un electorat fidel i manté una línia ascendent encara que sigui de manera lleugera. La clara posició del partit a nivell català i el seu discurs els ha permès mantenir-se en una forquilla entre els 3.500 i els 5.000 vots en les últimes eleccions. Són una força en línia ascendent que només pot veure perillar el seu espai si altres formacions de nova creació, com és el cas de Podemos, aconsegueixen consolidar-se en les municipals (si és que decideixen participar-hi, que això està per veure encara que el full de ruta del partit de Pablo Iglesias marca tenir representació en els municipis).
CUP. La Candidatura d’Unitat Popular va mantenir-se amb un regidor a les eleccions de 2011. Tot i que el procés independentista els pot beneficiar per mantenir-se en el consistori, el fet de vorejar el límit necessari per tenir representació (5%) i la més que possible fragmentació del vot amb nous partits podria deixar-los fora de l’Ajuntament. Tot i que també és cert que la CUP a Mataró té un votant establert i dependran, també en part, de l’elecció del nou candidat o candidata que substitueixi a Xavier Safont-Tria, el tercer dels caps de grups municipals actuals que no repetirà al 2015.
Comentaris