La pujada al Matagalls

Amb 1.697 metres, el Matagalls és la tercera muntanya més alta del Montseny. Pujar-hi s’ha convertit en una de les excursions més clàssiques del parc natural i és una excel·lent excusa per fotografiar paisatges i vistes espectaculars. S’hi pot arribar des de diferents llocs, tanmateix la ruta que hi puja des del coll de Bordoriol és una de les més fàcils i agraïdes. Durant el recorregut es travessen alzinars, rouredes, fagedes i prats culminals, fet que permet contemplar una extensa mostra de la vegetació existent al massís. L’esforç de l’ascensió es veu recompensat per l’esplèndida panoràmica que es veu des de dalt.

De les diferents rutes que condueixen al cim del Matagalls, la que surt des del coll de Bordoriol és la més senzilla i agradable. El coll de Bordoriol es troba a cavall de les comarques de la Selva i Osona. Es pot deixar el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera (BV-5114, de Santa Fe a Viladrau), a la vora d’un punt d’informació del parc, situat en una caseta de fusta. Abans d’emprendre la marxa és recomanable fer una parada, creuar la carretera i pujar unes escales fins al mirador. Des d’aquí es veuen, en primer terme, les Agudes i el Matagalls, així com la plana de Vic i molts cims del Pirineu oriental, entre altres elements geogràfics destacats.

L’oratori. El coll de Joan
A l’esquerra de la caseta de fusta surt el sender senyalitzat SL-C 82 que porta al coll Pregon, punt des d’on s’inicia l’ascensió final al Matagalls. Cal seguir aquest camí ample, flanquejat per alzinars i rouredes, i passar per la font dels Pastors, dedicada a l’escriptor de Viladrau, Felip Graugés. Després de passar pel corral de la Vila s’arriba a l’oratori, situat en el coll de Joan. Es tracta d’un oratori de pedra dedicat a sant Francesc d'Assís, amb una placa que commemora l’aplec que van celebrar els pessebristes de Vic i Viladrau al Matagalls l’any 1976. A partir d’aquest indret, els cotxes no poden avançar més per la pista i, per tant, la ruta continua pel sender local fins arribar al coll Pregon. Abans, però, passa per zones d’alzinars i moixeres amb boniques vistes a les Agudes. Durant la pujada s’aprecia com la vegetació canvia gradualment, de manera que es deixen enrere els alzinars i comencen a aparèixer els faigs. Les fites ressegueixen el camí, que travessa el coll Sabènia de baix i el coll Sabènia de dalt, a partir del qual s’endinsa de ple en la fageda. El camí passa al costat d’una antiga poua, que servia per emmagatzemar el gel durant l’hivern per tal d’aprofitar-lo durant la primavera i l’estiu.

Coll Pregon. Cruïlla de camins
Uns metres més enllà de la poua s’arriba al coll Pregon, un indret on hi acostumen a descansar els excursionistes amb un gran prat situat enmig d’una frondosa fageda. Al centre hi ha un pedró en commemoració de Pau Casals amb un poema de Felip Graugés. El cim del Matagalls queda a 25 minuts de caminada a través del GR 5-2.

El collet de l’Home Mort. El preludi del cim
Des del collet Pregon s’arriba en uns 15 minuts al collet de l’Home Mort, gairebé al mateix cim del Matagalls. El camí que hi porta fa pujada i travessa fagedes, en el primer tram, i matollars de ginebró als nivells culminals. Des d’aquest indret les vistes són espectaculars. Es pot contemplar perfectament el pla de la Calma, el Tagamanent, la plana de Vic i, en els dies clars, les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, els cingles del Bertí o Montserrat. En aquest ambient tan divers com interessant, s’hi troben plantes boreoalpines que a Catalunya només es troben també al Pirineu; a banda d’endemises com el pensament del Montseny o l’herba de Sant Segimon.

El Matagalls: vistes d’alçada
Cal caminar una mica més per arribar al cim del Matagalls, a 1.697 metres d’alçada i on les vistes són espectaculars. Es pot veure tot el Montseny, el poble de Viladrau, la serralada de Montserrat, el mar i els Pirineus, des de la muntanya del Canigó a la serra del Cadí. Un dels elements més característics del cim, que és el tercer en alçada de tot el Montseny, és la creu, que amb el temps s’ha anat renovant. La primera està documentada del 1614 però la més recordada és la creu del pare Claret, col·locada el 1840. Al cim també es troben diverses plaques commemoratives en homenatge al pare Claret, al poeta i mossèn Jacint Verdaguer i al mossèn Jaume Oliveras, qui va fer per primer cop la popular travessa Matagalls-Montserrat.