La prostitució que ja és aquí

Són les 9 del vespre i l’avinguda del Maresme entre ronda Barceló fins a la benzinera del costat de la Laia l’Arquera es comença a omplir de joves subsaharianes. La majoria arriben cada dia amb el tren i van caminant fins als espais que elles es distribueixen, en grups de dues o tres. Saluden els cotxes que passen, especialment si observen que hi va un home sol, i esperen que algú s’hi aturi. Ja fa anys que ofereixen els seus serveis a la ciutat, van ser les primeres que van estar-se al carrer, i pràcticament no hi ha dia que descansin, estiu o hivern. Són de poques paraules, tot un enigma saber com les seves vides les han portat a aquesta situació, fent-se les despistades quan se’ls hi fan preguntes i simulant que no entenen ni el català ni el castellà. Amb prou feines expliquen per què estan al carrer, i no sota teulada: “Aquí guanyem diners més ràpid que en un club, fem l’horari que volem, i ningú ens obliga a vestir-nos d’una manera concreta”, comenta la Johanna a mitja veu, una jove procedent del Camerun. Certament, les robes que porten no són gens extremades, i van ben abrigades per prevenir-se del fred. Al seu costat, la Choice, del Sudan, diu que no té cap mena de por d’estar-se al carrer, que entre elles s’ajuden en el que calgui.

A les subsaharianes s’hi han sumat joves de l’Europa de l’Est, sempre al costat de les rotondes, un lloc ideal per l’amplada i el nombre de carrils per a que els cotxes s’hi puguin aturar i on les noies són ben visibles. Moltes estan soles, i en aquest cas les robes que llueixen acostumen a ser més atrevides que les de les noies negres. Van començar a arribar quan a Barcelona l’Ajuntament va endurir les ordenances, baixen cada dia a l’estació de Mataró i prenen un taxi que les porta al seu lloc. També trucant un taxi marxen, i avui ho han de fer especialment aviat: són 2/4 d’11 de la nit i ha començat a ploure amb intensitat; la prostituta que es troba davant la gasolinera d’un dels giratoris del Camí del Mig, una via en que sovint també s’hi situen noies, treu el mòbil i demana que enviïn un taxi a la porta de la discoteca Manaus. Avui la jornada l’hi haurà resultat ben poc rendible.

“No volen venir”
Ben a prop de les noies que “fan rotondes” hi ha diversos clubs. La Betsi és una de les responsables del Ral Club 665, un local que es podria considerar mixt, ja que hi ha espai per prendre unes copes o jugar al billar sense necessitat que s’hagi d’anar a les habitacions en companyia. Considera “denigrant” la situació d’aquestes joves, i “perillosa”, però respecta la seva decisió: “En ocasions vénen aquí a prendre alguna cosa, i els hi comento si no voldrien entrar a treballar al local. S’hi neguen en rodó, no volen venir”. Per quins motius? “Suposo que consideren que al carrer faran diners més fàcilment i que tot és més ràpid, poden tenir enllestit un servei en deu minuts”. Així, no considera que la instal·lació de macroprostíbuls a la ciutat fes desaparèixer la prostitució al carrer: “Són noies que arriben a aquesta feina per vies diferents, i els clients també són diferents. Tot i que nosaltres certament no podem lluitar amb els preus que ofereixen aquestes joves, penso que no les podem considerar competència directa”. En quant als grans bordells, Betsi no s’hi mostra contrària: “Si se’ls dóna la llicència i no provoquen enrenous, per què no?”.

No és del mateix parer Marlí, l’administradora del club Glamour, al carrer de Pablo Iglesias, un espai amb poc més d’un any de vida. Per a ella, “els macroprostíbuls només portarien delinqüència i problemes, i moltes més noies que esperarien al carrer. No m’estranya que els veïns es queixin”. Posa com a exemple el seu club, “discret, net, amb les noies amb els papers en regla, i amb uns horaris dignes”.

Sense veus crítiques
Pels motius que sigui, així com la polseguera que ha aixecat la possibilitat que a Mataró s’obrin dos grans establiments dedicats al sexe ha estat considerable, poques veus s’han alçat en referència a les noies que ocupen la N-II i l’avinguda del Maresme. Quim Navarro, president de l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet, explica que “queixes oficials a l’AV per part dels veïns no n’hi ha hagut ni una, només de tant en tant se sent algun comentari pel carrer, però res més”. L’entitat, però, d’ençà del tema dels macroprostíbuls, ha incrementat els seus debats sobre la qüestió: “Sabem que és un tema molt complicat, però pensem que com a entitat que lluita per la dignitat i la igualtat de les persones, hem d’estar en contra de la prostitució com a tal, i així ho expressem als partits polítics”. El Codi Penal, però, no considera la prostitució en sí com a delicte, només si la persona és obligada a exercir-la. Avui, a Mataró, hi ha prostíbuls a peu de carrer a l’avinguda del Maresme, a Joan Fuster, al Camí Ral, a Alcalde Abril, a Pablo Iglesias i a la ronda Barceló, i un nombre indeterminat en cases i pisos particulars. Navarro creu que “cal estar molt alerta perquè iniciatives com la de l’empresari que vol obrir aquests centres a Mataró aniran a més; hi ha persones a les que se’ls han desplomat els negocis que tenien en el totxo, i ara troben una gran sortida invertint en prostitució”.