La previsió de risc d'incendi apunta a un estiu 'tranquil' al Maresme

A mitjan juliol comença el període amb un risc d'incendi més elevat a les comarques del nord de Barcelona, com el Maresme i el Vallès. A l'augment de les temperatures s'hi suma l'escassa gestió dels boscos i, per tant, l'acumulació de combustible natural. Tot i això, les previsions són positives perquè meteorològicament s'espera un estiu "suau", el que fa augurar un any "tranquil" d'incendis. Per contra, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) pateixen per motius econòmics. Després que la Generalitat els hagi retallat el 100% de les subvencions destinades a inversions -es mantenen subvencions per a manteniment- alerten que s'està posant en perill la feina preventiva que fa el voluntariat.

Els boscos han deixat de ser rendibles i tot i que es busquen alternatives per donar sortida a la fusta, com la generació de biomassa, la gestió de les zones forestals és una pràctica cada vegada menys estesa en comarques pròximes a Barcelona. La Federació d'ADF del Maresme i el Vallès Oriental veu en aquesta manca de gestió dels boscos el principal escull a l'hora de fer tasques de prevenció d'incendis.

Aquests dies el risc que es cali foc al bosc és més elevat i la vigilància s'intensifica, però any rere any, la situació de deixadesa és la mateixa. Els antics camps de vinyes s'han convertit en boscos salvatges de pins i alzines que ningú gestiona. Només al Maresme, per exemple, aquest retrocés dels cultius ha fet augmentar la superfície forestal un 25% en les dues últimes dècades. També s'han abandonat les plantacions de pollancres o plàtans. Anys enrere la fusta d'aquests arbres es feia servir per a la construcció de palets o caixes de fruita, però d'un temps ençà la producció s'ha aturat totalment. Segons expliquen els forestals, és més barat importar el palets i les caixes, ja confeccionats, de països de l'est, que no pas fer el procés de producció a Catalunya.

A més d'això, encara queden moltes zones boscoses afectades per les nevades del 2009. S'ha treballat als camins i les franges de protecció, però a l'interior del bosc poc a canviat. "Als propietaris no els ha interessat arreglar-ho perquè les subvencions que es donen són minses i no cobreixen la despesa", explica un dels caps operatius de la Federació d'ADF, Vicenç Ribes. "És un problema de gestió forestal", afegeix

Tot, però, no són males notícies. Hi ha alguns exemples de bona gestió. En boscos on s'ha netejat el sotabosc, s'han escapçat algunes branques per reduir la frondositat i s'han tallat alguns peus de pi per evitar que les copes estiguin massa juntes, evitant així que un possible incendi es pugui propagar amb rapidesa. A més, les previsions apunten que aquest serà un estiu "suau" i, per tant, "tranquil" pel que fa als incendis forestals. Ribas, però, fa una crida a mantenir la guàrdia ben alta. "Desitjo que sigui un bon any, però el dia a dia ho marcarà". El millor termini per fer bones les previsions meteorològiques, explica, és el que es fa setmanalment i, per tant, caldrà continuar estant atents.

L'any 2010 ja va ser un any tranquil pel que fa als incendis en aquesta zona. Es van cremar 6 hectàrees de bosc. Al llarg de tot l'any, les ADF del Maresme i el Vallès Oriental va fer 12.159 hores de vigilància, es van recórrer 20.469 quilòmetres i van mobilitzar 204 voluntaris. Per aquest any, la mobilització d'efectius prevista és de 227 voluntaris equipats amb 40 vehicles amb una capacitat d'aigua de 40.000 litres.

Retallades al bosc
La Federació de les ADF del Maresme i el Vallès Oriental denuncien que les retallades també han arribat al bosc, amb la supressió d'una part de les subvencions que rebien de la Generalitat. No volen ser alarmistes, però adverteixen que si aquesta situació es perllonga en el temps, les tasques de prevenció de risc d'incendis que duu a terme el voluntariat podria posar-se en perill. En aquest sentit, expliquen que fins l'any passat la Generalitat aportava, per a inversions, entre 3.000 i 4.000 euros per municipi, segons el nivell de risc d'incendi. Enguany, denuncien que aquesta aportació s'ha retallat el 100%. "Un any podem passar i fer una aturada tècnica per una raó de força major, però alguna cosa s'ha de fer en el futur", diu Ribes