La premsa que informa

“Pagues per escoltar la millor ràdio o veure la millor televisió? A Catalunya més de quatre milions i mig de persones tampoc paguen res per llegir el que passa a prop seu. L'Associació Catalana de Premsa Gratuïta distribueix un milió i mig d'exemplars gratuïts en cada edició i a tot Catalunya. Una quarantena de publicacions amb difusió garantida a les principals ciutats del país. L'oferta comercial, d'activitats, de lleure, l'actualitat i la informació més pròxima i útil. I tot això sense haver de pagar res. Premsa gratuïta. Agafa-la”
Aquesta ha estat la falca que els catalans han pogut sentir durant tot el mes de novembre en els programes de màxima audiència de Catalunya Ràdio. Forma part de l'enèrgica campanya promocional que l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta ha engegat per tal de donar a conèixer l'enorme potencialitat de la premsa gratuïta.
Des del mes d'octubre, l'ACPG té dades objectives a la mà que quantifiquen aquesta potencialitat gràcies a un estudi d'audiència que va realitzar l'empresa Market ADD per encàrrec de la mateixa associació.
Les grans conclusions de l'estudi indiquen que tres de cada quatre catalans, o dit d'una altra manera, quatre milions i mig de persones, llegeixen premsa sense pagar. Els lectors escullen els mitjans gratuïts, principalment, per informar-se del que passa al seu municipi. És a dir, la premsa gratuïta és la font d'informació local més consultada pels habitants de les grans ciutats catalanes. Possiblement en detriment de la premsa comarcal de pagament, amb una llarga tradició, però amb tirades molt inferiors. Potser per això, binomi premsa de pagament / premsa gratuïta s'ha volgut presentar sovint com un conflicte en què les víctimes són els diaris que es venen al quiosc.
“Cadascú té la seva parcel·la i ens complementem bé”, opina el president de l'ACPG, Mateu Ros. “Ells (la premsa de pagament) tenen el prestigi i nosaltres (els gratuïts) l'audiència”, assegura l'editor mataroní.
Amb les dades de l'estudi d'audiència a la mà, es demostra que la premsa gratuïta no és una competidora sinó més aviat una aliada de la premsa de pagament, ja que un 62% de lectors de gratuïts asseguren que paral·lelament compren o llegeixen algun diari de pagament. En aquest sentit es pot assegurar que la gran tirada dels mitjans gratuïts ajuda a crear hàbit de lectura entre les classes populars.
D'altra banda, Ros recorda que importants grups de comunicació que editen diaris han entrat des de fa temps en el sector dels gratuïts. És el cas d'El Punt, que treu al mercat diverses capçaleres de distribució gratuïta, com El Punt de Venda, associat a l'ACPG.
Per Josep Gifreu, catedràtic de teoria de la comunicació, la premsa gratuïta no amenaça la continuïtat de la premsa comarcal. “No desapareixerà, en tot cas s'haurà de plantejar un procés de reconversió. La premsa local de pagament ja fa temps que s'està agrupant, ja que la dinàmica del mercat de la informació obliga a una concentració i a ser capaços d'assumir riscos molt diversos”, afirma en una entrevista publicada a la revista de l'ACPG.
A Mataró, sense anar més lluny, aquest procés de concentració de la premsa comarcal s'ha posat de manifest amb la reconversió d'El Punt, que des del mes de desembre publica una edició central amb seu a Barcelona que aglutina les edicions del Maresme, el Garraf i el Barcelonès Nord. El canvi d'estratègia del grup editorial Comit Premsa BCN –que representa El Punt, Regió 7, El 9 Nou i Vilaweb– no ha suposat el tancament de la redacció de Mataró, que ha passat a convertir-se en una delegació comarcal, però sí que ha significat que el nou diari –que manté la capçalera d'“El Maresme” i una portada pròpia– hagi perdut un volum important d'informació relativa a Mataró i la comarca. Aquest fet dóna encara més preeminència al paper informatiu de la premsa gratuïta. Un paper moltes vegades poc valorat per les institucions, com demostra el fet que la premsa gratuïta no té el mateix tracte que la premsa de pagament pel que fa a les subvencions públiques per temes com el foment del català, tot i que és una eina de normalització importantíssima.
“Cal revisar algun d'aquests temes amb el nou Govern de la Generalitat. Tenim la paraula de tots els caps de llista que posarem aquest dèficit sobre la taula. De totes maneres, l'anterior govern autonòmic ens ha demostrat des del principi que ha cregut en la força de l'ACPG, perquè ha impulsat campanyes institucionals a través dels nostres mitjans. En canvi, la Diputació de Barcelona ens va fer entendre que considera els gratuïts mitjans de segona divisió”, afirma Ros.
L'editor també matisa que en el cas de Mataró, el govern ha tingut sempre un gran respecte envers les dues capçaleres que edita la seva empresa, Capgròs i Mataró Report. També comparteix aquesta visió l'editora d'El Tot Mataró, Maria Carme Rodríguez. “L'Ajuntament de Mataró sempre ens han tingut en compte, segurament perquè no hi ha hagut mai cap altre mitjà de comunicació amb la repercussió dels gratuïts. Publicitàriament som mitjans que donem molt bons resultats”, comenta.
Al carrer la percepció és que la gent s'ha habituat a informar-se a través dels gratuïts, a vegades fins i tot d'una forma inconscient. Un dels sectors que observa el fenomen de més a prop són els responsables de les forneries de pa, que tradicionalment han estat el principal punt de distribució dels gratuïts. “La gent els espera cada setmana, i abans, quan no se'n feien tants exemplars hi havia clients que demanaven que en guardés”, explica Gregorio Martínez, propietari d'una fleca del barri de Peramàs que distribueix el Capgròs, El Tot Mataró i el Flash. “A mi m'agrada agafar-los cada setmana”, diu Encarna López, veïna de Rocafonda. “Per què? Doncs perquè hi estic molt acostumada”, comenta.
La llarga tradició dels gratuïts mataronins, amb vint anys d'existència, és possiblement un dels motius que els fan imprescindibles.