La població immigrant a Mataró frena el seu augment

Mataró compta amb més de 22.000 residents de nacionalitat estrangera, xifra que suposa el 17,4% del total de la població. El 2009, però, el ritme de creixement d’aquest col·lectiu es va reduir a menys de la meitat respecte a l’any anterior, segons dades del Servei d’Estudis i Planificació. El saldo migratori net de 2009 (sumant nous empadronaments i restant els residents estrangers que han marxat de la ciutat) no arriba a les 700 persones, xifra molt reduïda en comparació amb els 1790 de 2008, i similar a la viscuda en el 2007. La reducció del flux de persones nouvingudes d’origen estranger empadronades a la ciutat ve motivada per la crisi econòmica, que n’ha frenat considerablement l’entrada a tot l’Estat espanyol i a més ha propiciat molta mobilitat residencial d’aquest col·lectiu.

Aquest conjunt de dades es van donar a conèixer divendres, dia 22, en la roda de premsa de balanç del Circuit d’Acollida per a persones nouvingudes, inscrit dins del Pla per a la Nova Ciutadania. La reducció de l’oferta i la participació en aquest circuit durant el 2009 posen de manifest l’aturada del flux de nouvinguts a Mataró, seguint la dinàmica de tot l’Estat. L’any passat es van impartir 51 cursos de coneixement de l’entorn, un 8,9% menys que l’any anterior, i 38 cursos de català, un 17,3% menys. El circuit s’adreça a persones empadronades a Mataró amb nacionalitat estrangera, que facilitin un telèfon de contacte i amb domini lingüístic d’alguna de les cinc llengües en què s’imparteix el programa: castellà, àrab, xinès, wolof o mandinka. Es divideix en dues fases, amb un curs de coneixement de l’entorn on s’informa sobre els drets i deures que tenen com a residents a Mataró, i amb cursos de català organitzats pel Consorci pera la Normalització Lingüística i Òmnium Cultural. “El circuit és la principal eina del Pacte de nova ciutadania per incorporar nouvinguts a la nostra societat i ajudar-los a tenir un aterratge més suau”, va explicar el regidor de Participació, Carlos Fernández. El públic objectiu d’aquests cursos és de 1309 persones, un 54,4% dels quals hi van acabar prenent part (713 persones) l’any 2009.

Les dades que s’han desprès l’any 2009 d’aquesta iniciativa ajuden a comprendre la realitat de la immigració a la ciutat. Els nouvinguts d’origen magribí representen el 37,5% dels potencials usuaris amb 495 persones, tot i que finalment tan sols 143 van finalitzar el circuit. Fernàndez va dir que s’ha detectat “un augment molt important de dones” en aquest col·lectiu, i va justificar que siguin tan pocs els que acaben els cursos. “Compten amb una xarxa social d’ajuda molt important, tenen molta més mobilitat laboral i sovint quan troben feina, la seva prioritat, deixen els cursos”. Els subsaharians, per la seva banda, van representar el 47,3% de les persones que van completar el circuit, tot i integrar tan sols el 20,6% d’usuaris potencials. La majoria són homes joves senegalesos, gambians o malians, d’una comunitat que mostra una gran predisposició a prendre part d’aquest projecte. Els llatinoamericans conformen el 28,7% d’usuaris potencials i és el col•lectiu més atomitzat, amb molts països d’origen, i amb una paritat de gènere total entre els participants. L’últim col·lectiu és el xinès, que representa el 8,6% del total de persones que van acabar el circuit. La participació dels xinesos va descendir significativament en el segon tram dels cursos, coincidint amb l’operació Wei contra els tallers tèxtils il·legals. Fernàndez va atribuir aquest descens a la “pèrdua de confiança vers l’administració molt lògica” de la comunitat xinesa després de l’espectacular operació policial i el terrabastall social que va suposar per a aquest col·lectiu. Tanmateix, el regidor va dir que la xifra d’habitants d’origen xinès es manté similar a la d’abans del desplegament dels Mossos.

La xarxa social i d’entitats amb què compta el col·lectiu magrebí de Mataró és justament el què l’administració troba a faltar en la població xinesa. “Ens hauria ajudat molt durant l’operació Wei”, va dir Carlos Fernández. El col·lectiu xinès no està associat ni té caps visibles per interlocutar amb l’Ajuntament. “Ara és molt difícil que algú en representació dels xinesos vingui a nosaltres a tractar els temes que afecta el seu col·lectiu com sí ho fan les entitats subsaharianes, magribines i llatinoamericanes de la ciutat”, va destacar el regidor.

Trencar mites
Fernàndez va explicar que el Circuit d’Acollida és l’única iniciativa municipal destinada exclusivament per a la població immigrant. D’aquesta manera, va voler deixar clar que des de l’Ajuntament no es fa un tracte de favor als nouvinguts. “Ja fa molts anys que treballem per trencar aquest mite”, va dir el regidor. En aquest sentit, va apuntar que el mes de febrer presentaran un “pla de sensibilització” que tindrà com a objectiu “donar a conèixer a la població les costums i la forma de ser dels immigrants residents a Mataró”.