La població de Mataró s'acosta als 117.000 habitants

La població de Mataró s'acosta als 117.000 habitants. El flux migratori, sumat a un notable augment de la natalitat, són els principals factors que han contribuït a aquest creixement de la població a la ciutat, que l'1 de gener del 2005 era de 116.764 habitants, 2.158 persones més que l'any anterior. Aquesta és una de les dades que es desprèn de l'Estudi de la Població de Mataró, document que recull les dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró i que avui ha estat presentat per la regidora de Serveis Centrals i Planificació, Pilar Gonzàlez-Agàpito.

El creixement de la població en el darrer any ha sigut, en termes relatius, de l'1,88%. Si bé es manté la tendència de creixement demogràfic dels últims anys, també es registra un cert relentiment del ritme d'aquest creixement. A l'estudi també s'observa que el creixement no ha estat per un igual a totes les zones de la ciutat. Així, dels onze barris, Vista Alegre i el Pla d'en Boet presenten valors lleugerament negatius.

Bona part d'aquest creixement demogràfic es deu a l'arribada d'immigrants a la ciutat. Durant el 2004, es van empadronar a Mataró un total de 6.467 nous, procedents tant de diferents poblacions de l'àrea metropolitana i ‘altres municipis de Catalunya com d'altres països. Els barris del Palau-Escorxador (81,47%), Rocafonda (63,34%) i Cirera (60,37%) són els que han aglutinat un major nombre d'aquests nouvinguts.

La població nascuda fora de l'estat espanyol és, segons l'estudi, l'autèntic motor del creixement de la població a la ciutat ja que el nombre d'altes és molt superior al de les baixes. La immigració estrangera a Mataró ha crescut un 1,62% durant el 2004 i representava, a l'1 de gener del 2005, el 12,55% del total dels habitants. Els immigrants magrebins representen el principal grup de nouvinguts a la ciutat, un 5,38% respecte el total de la població i un 43,10% respecte el total d'estrangers, seguits dels subsaharians, els sudamericans i els immigrants procedents de la Xina i l'Orient Llunyà. Precisament els xinesos són el col·lectiu que més ha crescut en el darrer any, en un 49,57%, ja que han passat de 821 l'any 2004 al 1228 d'aquest any.

Paula i Pau, els noms més posats
El total de naixements a la ciutat durant el 2004 va ser de 1445, una xifra que supera en el 12,28% les dades de l'any anterior. Vista Alegre i Cirera són els barris on es concentren la major part dels naixements, mentre que, per la contra, Peramàs i Molins Torner registren les mitjanes més baixes. Pel que fa als noms, Paula, Maria i Carla són els que més triomfen per les nenes mentre que Pau, Marc, Àlex i Arnau són els noms més posats als nens.

L'edat mitjana, 39 anys
En l'apartat de defuncions, l'estudi constata un descens de la mortalitat amb un descens del 3,2%. Durant el 2004 van morir un total de 810 persones. Segons l'informe, també s'ha detectat un lleuger envelliment de la població que es deteca amb l'evolució de l'edat mitjana, que era a 1 de gener de 39,13 anys. Pel que fa a l'esperança de vida, aquesta creix i se situar en els 80,84 anys.

Dimensió de les llars
Una altra de les dades que es desprès d'aquest estudi fet públic avui fa referència a la dimensió mitjana de les llars, i denota un procés de reducció dels nuclis familiars. A principis del 2005, la mitjana de persones que viuen en una mateixa casa era del 2,78%. Al centre i l'Eixample és on es registra la mitjana de membres per llar més petita, dada que va lligada a les edats mitjanes de cada barri i que posa de manifest l'elevat nombre de persones grans que viuen soles i que es concentre en aquests barris.