La població de Mataró arriba fins el 114.606 habitants

“Mataró és una ciutat que creix”. Amb aquestes paraules ha iniciat, Pilar González-Agàpito, regidora de Serveis Centrals i Planificació, la presentació de L'estudi de la població de Mataró a 1 de gener de 2004, que ha tingut lloc aquest matí a Can Palauet. Segons aquest estudi, la població del municipi a 1 de gener d'aquest any era de 114.606, xifra que suposa un increment del 2'16% respecte el 2002. Tot i així, l'augment ha estat inferior al registrat durant l'any passat. En dades demogràfiques, Mataró se situa com la novena ciutat de Catalunya i la setena de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Els barris que han experimentat un creixement més significatiu són Cirera, la Llàntia i El Palau-Escorxador. Pel que fa a la població estrangera, aquesta representa més del 10% del total de la ciutadania. Els habitants magrebins són el col·lectiu predominant entre els ciutadans estrangers, ja que representen quasi el 5% de la població total.

El creixement de la població es deu, principalment, al flux migratori que ha rebut la ciutat en els últims anys, afavorit per factors econòmics, climatològics i d'agrupament familiar. En aquest sentit, Gonzàlez ha definit Mataró com “una ciutat mitjana, de bon viure i amb molts serveis i equipaments”. El cap de l'àrea d'estudis, Jordi Ardariu, ha explicat que els límits del creixement de Mataró dependran “de les actuacions urbanístiques que es realitzin, ja que marcaran el creixement demogràfic dels pròxims anys”.

Segons González, de l'informe se'n poden extreure tres lectures polítiques. La primera adverteix que l'envelliment de la població ha d'anar acompanyat de polítiques socials de suport. En segon lloc, cal fomentar la integració de la creixent població immigrant. Per últim, la regidora ha destacat que gairebé el 50% del habitatges estan ocupats per una o dues persones, dada que fa pensar en l'adequació dels habitatges a les diferents etapes de la vida.