"La majoria reclama un nou model econòmic, només és qüestió de temps que arribi"

Una àmplia majoria de la població reclama un nou model econòmic, perquè l’actual no dóna resposta a les necessitats socials. Per tant, tan sols és una qüestió de temps que aquest nou model, centrat en el bé comú, s’acabi imposant. Aquesta és l’optimista previsió de Christian Felber, tal i com la va manifestar dimarts passat al Cafè de Mar. El mediàtic escriptor i professor austríac, creador del concepte del bé comú, va explicar en què consisteix aquest model davant d’una sala plena a vessar, mostrant una gran capacitat de convocatòria.

Unes 200 persones van deixar petita la sala del Cafè de Mar, en l'inici de la Setmana de l'economia social i solidària

Unes 200 persones van deixar petita la sala d’actes del Cafè de Mar, en l’acte inaugural de la Setmana de l’economia social i solidària promoguda per l’Ajuntament de Mataró. Assistents que esperaven que Felber es mostrés crític amb el sistema econòmic actual i els proposés una alternativa molt més humana i igualitària. L’austríac no els va pas defraudar. «Alguns polítics ens diuen que no hi ha alternatives, ens volen desanimar, però no és cert, n’hi ha moltes», va assegurar Felber. L’economia del bé comú, la seva tesi, n’és una.

L'economia com a eina, no com a fi

El concepte creat i popularitzat per Felber es basa en recuperar el significat etimològic del concepte economia, l’ordre de la llar («oikos» i «nomos») o dit d’una altra manera, el bé comú. «L’economia és una eina, no pas un fi, al servei de les societats democràtiques i ètiques», va resoldre el conferenciant. El contrari que el capitalisme, que va definir com la «maximització del benefici propi, basada en l’egoisme i la competitivitat extrema». Felber consider que si situem l’increment del capital en el centre de tot, tal i com fa el capitalisme, «ja no parlem d’economia, sinó d’una altra ciència». En concret, la crematística, o l’art de fer diners, tal i com ja va establir Aristòtil fa més de 2.000 anys.

L’activista austríac va defensar que el diner o el capital no són pas dolents per sí mateix, però la seva acumulació «ha de ser un mitjà, no un objectiu». Per canviar les regles del joc, va proposar redefinir la manera com calculem l’èxit econòmic, cosa que avui fem en termes estrictament monetaris. Per això, el model de l’Economia del bé comú proposa premiar no pas aquelles empreses que aconsegueixen els millors resultats econòmiques, sinó aquelles que amb el seu triomf fan alhora més rica a la societat a la qual pertanyen. Es mesuraria segons el «balanç del bé comú», a partir del qual les empreses que millor contribueixin a potenciar valors comuns com la dignitat, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica o la justícia social gaudirien de menys impostos i un accés sense límits al mercat lliure; i les empreses més abusives serien sotmeses a moltes més taxes i a aranzels més alts.