Aquesta entrevista forma part de l'Anuari 2018 publicat per Capgròs, on es resumeixen els grans temes de l'any que hem deixat enrere. Montse Prat és co-autora del llibre ‘Prevención de la violencia de género en la adolescencia’, ha estat més d'una dècada fent tallers de prevenció a escoles i és infermera del Consorci Sanitari del Maresme.
Durant més de deu anys has fet tallers de prevenció sobre violència de gènere a les escoles. Què ha canviat?
Tot i que el receptor és el mateix, adolescents amb ganes de tenir relacions, ha canviat sobretot el fet que hi ha més coneixement sobre el tema. Però els estereotips que tenen inculcats són els mateixos.
A què et refereixes?
La idea de l’amor romàntic, els condicionants que ens envolten si som nens o nenes... Seguim pensant que el nen ha de ser fort, valent i un punt dolent, mentre que la noia ha de ser dolça, tendra i sumissa. Quan els hi dius ho neguen, però quan fem casos pràctics i ‘role-playing’ els estereotips afloren.
No han canviat gens els estereotips?
Estan molt arrelats, i alguns canvien de forma i s’adapten a la societat. Per molt que Disney faci princeses més valentes i ara creem contes on la caputxeta no s’espanta del llop, si després altres programes televisius tiren per terra la feina feta, costa avançar.
Mataró innova i combat la violència de gènere des de diversos fronts.
Tots els passos que es facin contra la violència de gènere són molt importants i som una ciutat pionera i exemplar en aquest sentit. La instal·lació de punts liles són importants, perquè treballar a la zona d’oci nocturn és clau: allà s’estableixen les relacions dels joves.
Què suposa una manifestació com la del 8 de març?
La demostració que el moviment feminista és imparable. Cal empoderar a les dones, que se sentin fortes per no caure en posicions de submissió. Ja toca que la dona s’ho cregui perquè està present en tots els àmbits de la vida.
Després dels casos de violència de gènere recents a l’Estat, sembla que el focus estigui sobre el càstig dels assassins...
La duresa de les penes és important, però més ho és complir amb els compromisos. Tenim una Llei de violència de gènere que parla de protecció integral, però només s’aplica en l’àmbit jurídic. No s’avança en la co-educació. Si no treballem amb els infants, no canviaran conceptes erronis que tenen i que van arrossegant quan es fan grans.
Què ens depararà el 2019?
Sóc optimista. Des de 2005 fins ara hem avançat i visibilitzat moltes coses. Hi ha un canvi generacional que no s’aturarà i que seguirà treballant per la igualtat.
Comentaris