Mataró no seria avui com és, ni de lluny, sense el gènere de punt. La industrialització va convertir la capital del Maresme en la ciutat espanyola de referència en aquest sector. Mataró va créixer al ritme de les fàbriques tèxtils, de les seves sirenes, dels milers d’homes i dones que hi van treballar, de la emigració que va arribar a la ciutat atreta per la necessitat de mà d’obra. Les grans fàbriques com Can Marfà, els petits tallers sorgits a cada racó de la ciutat i les overlock a tantes llars, configuren a diferents escales el relat de l’economia, el treball, el desenvolupament social i la vida quotidiana de moltes generacions de mataronins i mataronines. I, per fi, Mataró li dedica el museu que feia tants anys que s’esperava.
La nau petita de Can Marfà acollirà a partir d’aquest dissabte, dia 28, el Museu del Gènere de Punt, com a extensió del Museu de Mataró. Un equipament basat en la col•lecció de la Fundació Vilaseca, que durant 25 anys ha recollit, classificat i restaurat tota mena de maquinària i documents de la indústria del teixit de la ciutat. A partir de la donació de la Fundació, el Museu de Mataró ha catalogat més de 3.000 objectes. Tan sols una petita part s’exposarà a Can Marfà –antiga fàbrica emblemàtica del tèxtil mataroní- tot i que l’espectacular fons permetrà que les peces i els documents rotin de manera constant.
Distribució d'espais
La nau petita de Can Marfà, restaurada gràcies als Fons Zapatero des de l’any 2012, compta amb tres plantes i una superfície total de 1800m2. La planta baixa, diàfana, acollirà les exposicions temporals, un auditori i un Showroom que vol ser un aparador de la indústria tèxtil actual (passarel·la, presentació de nous dissenys, cursos, etc). La primera planta serà el moll de l’os, l’espai expositiu permanent. Aquesta planta compta amb un total de set sales, dividides en dos grans eixos temàtics: el procés de fabricació del gènere de punt; i l’evolució història d’aquesta indústria que ha singularitzat la ciutat i la comarca. Seran un total d’un centenar de peces repartides en espais amb noms com “de la fibra a la malla”, “Els inicis del teixit de punt”, “La industrialització del gèner de punt”, “Moda, fantasia i esport”, “De l’autarquia a l’expansió del sector” i “Perspectives de futur”. El visitant podrà conèixer els processos de fabricació del gènere de punt, els orígens del sector, la manera com va evolucionar la indústria, com aquesta va acompanyar els canvis de les pautes de consum en el vestir, i com en l’actualitat el tèxtil encara és un sector important al territori malgrat que res te a veure amb la fortalesa de fa unes dècades.
A la segona planta, per últim, s’hi ubiquen l’àrea de reserva de les col·leccions, l’àrea tècnica per a la documentació, i l’àrea didàctica, on s’hi faran activitats i tallers per aprofundir en el coneixement, la difusió de la història, la tecnologia i el disseny. La jornada inaugural d’aquest dissabte serà el moment de descobrir en què ha quedat tot plegat. També per passejar per la nau petita remodelada de Can Marfà, un immoble que data de 1880, considerat Be Cultural d’Interès Local, d’estil ‘manchesterià’ i símbol de la punyent indústria tèxtil mataronina.
-
Les claus
1.800m2 de la nau petita de Can Marfà, dividits en tres plantes
Exposició permanent amb set sales, dividides en dos àmbits: procés de fabricació del gènere de punt, i història i evolució del sector
Col•lecció basada en el patrimoni recollit per la Fundació Vilaseca
20 anys de negociacions entre la Fundació i l’Ajuntament
-
Comentaris