La immigració, l’atur i l’habitatge, les preocupacions dels mataronins

La immigració, l'atur, l'habitatge i l'aparcament són els problemes que més preocupen els ciutadans de Mataró. Així es desprèn dels resultats d'una enquesta telefònica a 600 mataronins que ha realitzat l'empresa Opina S.A. per encàrrec del Comité de Qualitat de l'Ajuntament. L'enquesta analitza cinc àmbits diferents: la visió de la ciutat, la gestió municipal, la participació ciutadana, els immigrants no comunitaris i els hàbits informatius i de comunicació. Les dades d'aquesta enquesta, realitzada a l'octubre del 2004, es mostren en comparació amb els de l'estudi similar realitzat l'any 2002, de manera que també s'analitza l'evolució de la percepció que els ciutadans tenen de la ciutat.

Tot i que en general els mataronins tenen un bon concepte de la ciutat, temes com la immigració, l'aparcament i el trànsit continuen preocupant els ciutadans tot i que en un lleuger descens respecte els índex registrats l'any 2002. En el cas de la immigració, un 60% dels enquestats considera que els nouvinguts no comunitaris són molt nombroses i un 40% creu que la seva presència és més aviat perjudicials. En aquest sentit, un 52% dels mataronins que troba la immigració perjudicial es concentra als barris de l'est de la ciutat. Per barris, els que se situen a la zona est de la ciutat (com ara Rocafonda) la immigració predomina com a problema més important, mentre que al centre s'assenyala l'aparcament i a l'àmbit Nord (Cerdanyola) són les infraestructures el que més preocupa als seus ciutadans.

La preocupació per l'habitatge ha crescut de format espectacular, passant d'un 07% del 2002 al 5,7% del 2004. Tot i que els ciutadans mostren una certa confusió a l'hora d'identificar quina és l'administració responsable de les polítiques d'habitatge, el que si que manifesten els mataronins de forma clara és la necessitat d'impulsar actuacions per millorar-lo. En aquest sentit, l'aparcament, les infraestructures i les escoles bressol són altres àmbits on cal actuar, segons l'enquesta.

Pel que fa a la situació laboral, un 62% dels enquestats creuen que en els darrers anys és més difícil trobar feina a Mataró. Aquest malestar el manifesten fins i tot aquells ciutadans que consideren que la ciutat està en expansió, i que representen el 29,7% dels enquestats. Els mataronins més optimistes, però, no superen aquells que considerent que la ciutat està estancada (31,5%) o en retrocés (21,3%). Pel que fa als sectors, els mataronins creuen que els que més s'haurien de potenciar són el tèxtil i la indústria, tot i que també es tenen en compte ocupacions relacionades amb el turisme i les noves tecnologies.

Bastant o molt satisfets
Més d'un seixanta per cent dels enquestats considera que la ciutat ha millorat en els últims dos anys, tot i que la percepció en aquest cas ha empitjorat respecte l'enquesta feta al 2002. De la mateixa manera ha disminuit el nombre de ciutadans (45% dels enquestats al 2004 davant el 58,7% del 2002) que creuen que Mataró millorarà en els propers dos anys. En dades més generals, un 90% dels entrevistats diu sentir-se molt o bastant satisfet de viure a Mataró. Aquesta percepció positiva es registra també en els resultats per zones, on la majoria dels entrevistats creu que el seu barri està en millors condicions que el conjunt de la ciutat.

La gestió de la ciutat
Entre un cinc i un set és la nota que els mataronins donen a la gestió municipal. La mitjana, d'un 6%, no ha augmentat significativament en relació a la valoració que els ciutadans van fer-ne l'any 2002. Per àmbits, el manteniment de parcs i jardins, la recollida d'escombraries i el transport públic són els serveis municipals més ben valorats. A l'altra costat del rànquing, els serveis que no arriben a l'aprovat són els referents a la circulació i l'aparcament.

En la presentació dels resultats de l'enquesta, que s'ha fet aquest matí, la presidenta de l'àrea de Serveis Centrals, Pilar Gonzàlez-Agápito ha recconegut que de les dades es desprèn un sentiment d'incertesa i pesimisme per part dels ciutadans, però l'ha atribuit a la situació de crisis econòmica que està experimentant la ciutat. “Les èpoques de transformació econòmica fan veure les coses d'una manera o d'una altra”, ha dit Gonzàlez-Agápito, que ha destacat el fet que avui a la ciutat no hi hagi un gran front obert com el que si existia l'any 2002, amb el conflicte de les zones blaves. “Ara tenim molts temes sobre la taula però no cap gran problema. No puc dir que estiguem satisfets, però tampoc estem inquiets”, ha valorat.