"La il·lusió dels infants no té preu, i tu no els pots decebre"

L'any 2014 Antoni Blanch va assumir un dels encàrrecs de la seva vida: la direcció artística de la Cavalcada dels Reis d'Orient a Mataró. Un esdeveniment que no li era pas nou, ja que hi ha participat en tota mena de rols, però que li suposava una gran responsabilitat ja que cada any atreu les mirades de desenes de milers de mataronins. Blanch, president del Centre Catòlic, va prendre les regnes amb un pla ambiciós: reorganitzar la Cavalcada per dotar-la d'un sentit més unitari i harmònic, un relat que la fes més congruent als espectadors, a costa de canviar-los la manera com aquests l'havien percebut. Després de cinc edicions, el balanç és molt positiu i l'operació es pot considerar tot un èxit. "Estic content amb el que faig", resumeix Blanch, sense deixar mai de banda la modèstia que el fa dir que és "tan sols un més" dels més de  700 voluntaris que s'impliquen cada any en l'arribada dels Reis d'Orient a la ciutat.

Què li semblava la cavalcada, abans d'agafar-ne les regnes?

A mi la Cavalcada sempre m'ha agradat, també quan era només un espectador, sempre ha estat quelcom agradable. Que se la critica perquè sempre és igual? Doncs si retiréssim algun dels seus elements més emblemàtics, la reacció encara seria pitjor. Com a director vam retirar-ne un element que enteníem menor com era el Tramvia i ens vam haver sentir dir de tot! A l'any següent el vam recuperar, clar. També s'ha de dir que abans d'assumir l'encàrrec ja havia jugat tots els papers de l'auca a les cavalcades, de missatger, al servei d'ordre... de tot

Quina responsabilitat, que el proposin fer de Director Artístic.

Uff. Mai se m'hauria passat pel cap que em demanessin una responsabilitat d'aquest tipus, dirigir un dels actes més multitudinaris de la ciutat. D'entrada et ve un 'canguelo' important. És un patrimoni de Mataró, i sobretot dels seus infants. La il·lusió de les nenes i nens, i dels seus pares, no té preu, i tu no els pots decebre. No pots decebre la teva ciutat.

Com ho va encarar?

Jo no tenia cap idea preconcebuda, així que m'hi vaig posar un cop rebut l'encàrrec. La proposta que vaig fer era força arriscada en el seu moment, perquè implicava canviar la manera com els mataronins estaven acostumats a veure la cavalcada, amb els tres Reis d'Orient arribant tots junts al final. L'aposta va er eliminar la cavalcada comercial i harmonitzar tota la cercavila en una sola comitiva formada per cinc sectors: una obertura i un tancament, i els seguicis per a cada un dels reis.

I ja són cinc edicions al capdavant. Com ha evolucionat des del teu primer any?

Tenim la Cavalcada que tenim, no podem fer com algunes ciutats que aposten per grans canvis anys rere anys, aquí és impensable i la gent segurament no entendria que hi gastéssim tants diners. Però en aquest esdeveniment sempre hi passen coses, sempre hi ha novetats encara que siguin petites. Les comparses innoven cada any amb coreografies diferents, hi ha grups de música nous, espectacles que canviem...

Ser el director de la Cavalcada implica treballar amb col·lectius i entitats molt diversos i d'arreu de Mataró.

Una de les coses que més em satisfà d'aquesta experiència és haver pogut conèixer tota aquesta gent, tots aquests col·lectius, i adonar-me realment de com d'important és el teixit cultural mataroní. Quan t'hi trobes immers te n'adones de com de potent és arreu de la ciutat, i no només al centre de Mataró. La gent de Casa d'Andalusia, per exemple, a qui coneixia d'abans per haver assistit a espectacles seus, quan hi treballes te n'adones de quanta gent són, de com penquen, de les mogudes que fan. I el mateix amb tota la resta. Tothom gent molt maca, disposada sempre a col·laborar

La Cavalcada, al final, representa a tota la ciutat, a tots els seus col·lectius.

Ha de ser una mostra de la diversitat de la ciutat. Ha de ser un esdeveniment per a tothom. La societat mataronina, cada cop més diversa, la formem tots plegats. Gent de tots els colors que se la miren tots ells amb la mateixa il·lusió. Per tant és important que tots s'hi sentin representats. Sempre he considerat molt important, per exemple, que hi hagi música i danses de totes les cultures possibles.

El voluntariat és el motor d'un esdeveniment gegant i massiu.

Jo sóc un voluntari més, mai he volgut cap contraprestació econòmica, de la mateixa manera que no la té cap de les 700 persones que sortiran a la cavalcada, gent de tota mena que hi posa la seva il·lusió i els seus efectius al servei de Mataró. El que tinc clar és que per estar al capdavant d'una cavalcada hi has de creure, amb totes les teves forces. Si no ho fas, millor que no hi siguis.