Capgròs
L’actual línia de tren que circula pel front marítim de Mataró se soterrarà perquè continuï donant servei, un cop es construeixi i entri en funcionament la variant que passarà per l’interior de la ciutat utilitzant el circuit de rondes. Aquest és el punt més destacat i novedós que contempla l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l’àmbit de la capital del Maresme, tal i com va exposar ahir dimecres, dia 18, el secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, davant un centenar de persones a la Sala d’Actes de Caixa Laietana. Si el projecte tira endavant, el tren circumval·laria Mataró, que comptaria amb un total de cinc estacions de tren: les tres de la nova variant del centre (Pla d’en Boet, Parc Central i Rocafonda), la de la línia orbital (Cerdanyola) i l’estació actual de l’Avinguda Maresme. Al conjunt de la comarca, l’avantprojecte preveu treure el tren del front marítim i traslladar-lo cap a l’interior, fent-lo passar per la part de darrere dels nuclis urbans a tocar del mar.
Encara no hi ha cap data establerta per a la finalització d’aquest conjunt d’infraestructures ferroviàries, ja que el Pla Territorial Metropolità, actualment un avantprojecte, no s’aprovarà definitivament fins a finals de 2009 i, en qualsevol cas, tant sols marca les línies a seguir en el conjunt de comarques de l’àrea metropolitana. “Aquest és el capteniment que fa el pla, ara cal veure com es desenvolupa tot plegat en el territori i fer els estudis tècnics per veure si és realment possible”, explica el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas. Tanmateix, Bassas destaca que el més important que aporta el nou Pla Territorial és que “si s’opta per mantenir el ferrocarril per la costa de Mataró, aquest haurà de ser soterrat”. El president de PUMSA constata que aquesta és l’única opció, ja que l’aposta per la variant ferroviària pel centre de la ciutat hauria de servir per eliminar precisament la barrera que l’actual traçat crea entre el mar i la ciutat. Alhora, destaca, permetrà “apropar el tren a un conjunt més ampli de la població”.
La construcció de la variant ferroviària que atravessarà el centre de la ciutat, entrant per la zona del Pla d’en Boet i sortint per les Cinc Sènies, comportava en un principi l’eliminació de la línia de tren del front marítim. Davant d’aquest fet, segons explica Bassas, el Govern municipal ja estava estudiant altres possibilitats en matèria de transport públic que abarqués la zona litoral de la ciutat de punta a punta. El regidor troba que el soterrament és “d’entrada una bona opció”, però no es tanca en banda a estudiar “alternatives més interessants o més barates”. En tot cas, si prospera el projecte inicial Mataró comptarà amb una espècie d’anella ferroviària similar a un sistema de metro. “En el fons és aquest el model al qual ens dirigim”, apunta Bassas. “Sabadell o Terrassa ja funcionen així, perquè no és normal que les grans zones urbanes tan sols tinguin una estació de tren”.
Què és el Pla Territorial Metropolità?
Les infraestructures són un dels tres pilars bàsics del Pla Territorial Metropolità, juntament amb la gestió dels espais oberts i el desenvolupament de les àrees urbanes. Oriol Nel·lo va destacar que la societat catalana ha avançat molt, però ho ha fet “amb uns costos territorials molt elevats”, cosa que ha repercutit en l’àrea metropolitana i en especial al Maresme. El pla ha estat elaborat per una Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, integrada per la Generalitat i les administracions locals i dotada d’una ponència tècnica encarregada de redactar el document. El passat 7 d’abril, la Comissió va treure l’avantprojecte a consulta, i es preveu que a finals de 2009 estigui definitivament aprovat. El desenvolupament de les actuacions previstes anirà a càrrec de Plans Directors executats des del territori. Mataró liderarà un dels quatre Plans Directors que hi haurà al Maresme, treballant conjuntament amb municipis del seu entorn.
-
Els tres grans àmbits d'actuació del Pla Territorial
Espais oberts: De les 327.000 hectàries que sumen les set comarques de l'àrea metropolitana, 100.000 són espais protegits. L'objectiu és que aquests espais no quedin com illes rodejades de zones urbanitzades, sinó integrar-los en una xarxa, comunicats per corredors verds, perquè mantinguin la seva força compensatòria de l'activitat humana i no perdin diversitat, com ho va definir Nel·lo. El Pla preveu doblar l'espai protegit i afegir-hi 24.000 hectàries d'espai agrícola, també protegit. En l'àmbit mataroní, aquesta iniciativa ha de repercutir en la zona de les Cinc Sènies, que s'hauria de connectar amb l'àmplia massa forestal que té el terme municipal de la ciutat i, juntament amb les rieres, configurar una anella verda que la rodegi.
Desenvolupament de les àrees urbanes: L'objectiu principal serà fer front als processos de dispersió urbana, que han afectat clarament determinats municipis del Maresme, així com evitar la degradació dels espais ja construïts. Una part substancial del Maresme està ocupada per poblacions de densitat baixa i exclusivament residencial, amb uns problemes de mobilitat, consum energètic i hídric que l'administració local difícilment pot resoldre, va dir Nel·lo. Amb vista a aconseguir una àrea metropolitana potent, la voluntat és crear una regió policèntrica, amb una estructura nodal, evitant en tot moment la recentralització de serveis i activitat econòmica a la capital.
Infraestructures: El creixement desmesurat de la mobilitat portarà a un intent de contenció de la mateixa, i a treballar per decantar el transport privat cap al públic, segons Nel·lo. La gran inversió en infraestructura ferroviària anirà acompanyada de noves carreteres i de projectes com el trasllat de la carretera N-II, dibuixant un nou vial que avanci parallela a l'autopista C-32. En principi no es preveu l'alliberament del peatge de l'autopista, davant el temor que aquesta acció pogués crear grans retencions en l'accés a Barcelona des del Maresme.
Oriol Nel·lo, durant la presentacio del Pla Territorial Metropolità
Comentaris