Capgròs
L'actual model de creixement de Mataró és caduc i s'han de buscar alternatives sostenibles de futur. Aquesta és la principal conclusió dels experts que van participar a la taula rodona sobre el futur urbanístic de Mataró, organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) divendres al vespre al centre cívic del Pla d'en Boet.
La població de Mataró ha crescut vertiginosament els últims deu anys i ja arriba als 116.000 habitants. La pregunta és: Quin és el límit de creixement de la ciutat? Com i cap a on ha de créixer la ciutat? La proposta de l'arquitecte i urbanista Agàpit Borràs, assessor de la FAVM, passa per deixar de pensar Mataró en termes de municipi aïllat, ja que aquest ja ha esgotat pràcticament les zones de creixement. Borràs va instar l'Ajuntament i la Generalitat a una reflexió supramunicipal, que tingui en compte les necessitats urbanístiques del conjunt metropolità de la riera d'Argentona, que inclou els municipis de Mataró, Cabrera, Òrrius i Dosrius.
El professor d'història econòmica Enric Tello va afirmar que ens els propers 20 anys caldrà continuar construint habitatges, per satisfer una necessitat social d'habitatge. Tello va citar l'emancipació tardana dels joves, l'estructura monoparental de les famílies i sobretot l'onada immigratòria com els tres principals focus de demanda d'habitatge. Segons Tello, l'habitatge social és la principal via per allotjar aquests col·lectius de recursos limitats. La Generalitat obliga que el 20% dels nous habitatges siguin de protecció oficial. Tello va considerar aquest percentatge totalment insuficient i va citar el model basc, que obliga que el 60 % dels nous habitatges siguin protegits.
Des del públic, Maria Zaloña, de l'associació de veïns del Palau, va afirmar que aquestes necessitats d'habitatge s'utilitzen sovint com una excusa per justificar l'especulació urbanística: Els immigrants no pagaran un pis de 50 milions. No ens podem permetre construir ciutats de disseny, i que al barri del Palau, el 80% dels edificis no tinguin ascensor. Zaloña va citar l'ocupació d'habitatges buits, o la restauració d'immobles vells com a vies alternatives de creixement sostenible dins del territori.
La taula rodona va comptar, a més, amb la interessant intervenció de Núria Pasqual, del seminari d'economia crítica de la Universitat de Girona, que va posar de manifest els efectes del capitalisme en les ciutats del segle XXI. Manel Ferri, responsable de mobilitat de CC.OO., va subratllar la importància del transport públic i del transport col·lectiu en un món en què cada vegada el lloc de residència està més allunyat del lloc de treball, i va desglossar els costos que suposen pel treballador l'ús del vehicle privat.
Comentaris