La fàbrica és història

Construïda el 1879 com a edifici de la Farinera Mataronesa, la fàbrica coneguda com a Fàbregas i de Caralt és obra del mestre d'obres Ignasi Caballol i l'enginyer Alfons Flaquer, que van dissenyar un edifici que és un exemple de l'arquitectura fabril de la segona part del segle xix. Es tracta d'una fàbrica manchesteriana que segueix el corrent de l'academicisme vuitcentista i consta d'una nau principal, dues naus laterals i unes edificacions com a porteria, amb la xemeneia al darrere. Precisament en les darreres setmanes, partits polítics com ERC o el PP han presentat alternatives per tal de preservar la xemeneia si finalment s'enderroca la fàbrica.

La fàbrica, feta construir per l'empresa Larroca i Companyia, és una farinera que s'obre per fer front a l'augment de la població i el consegüent creixement de la demanda de pa durant la segona meitat del segle, en un moment en què el molí d'en Llauder havia quedat com l'única indústria de producció de farina a la ciutat. La construcció de la fàbrica va obligar a reformar el Pla de l'Eixample de la ciutat per tal de poder encabir l'edifici en un conjunt de carrers que li quedaven petits: el pla preveia un carrer que partís l'illa de cases en dues, però finalment no es va portar a terme perquè la fàbrica tingués el «desofec i la capacitat necessàries per a aquesta classe d'establiments», tal com s'especifica en el projecte de construcció.

La seva construcció s'emmarca dins la substitució dels molins tradicionals per molins de vapor més productius. En aquest cas, la Farinera Mataronesa tenia cinc pedres mogudes per la força del vapor.

Antoni Larroca va ser el primer propietari de la fàbrica. El conjunt va anar canviant de mans i el 1890 apareix amb el nom de Martin i Companyia. L'any 1928 ja consta com a fàbrica Fàbregas i de Caralt; és en aquest any que es fa una ampliació de l'edifici: es construeixen dos edificis de planta baixa que s'afegeixen a les naus que ja hi havia. S'hi van fer altres modificacions l'any 1962, quan es va construir una caseta d'estació de transport i, deu anys més tard, es va ampliar el local comercial del carrer Biada amb la ronda Alfons XII.

L'historiador de l'art Gener Salicrú, autor d'un informe exhaustiu sobre l'edifici per a la plataforma Salvem Can Fàbregas, destaca el tractament de la totxana amb bicolor, les cornises dentades i els propileus com a elements destacats de l'arquitectura de la fàbrica. Per Salicrú, Can Fàbregas i de Caralt és «una peça clau del patrimoni industrial de Mataró» i recorda que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró la cita com una de les naus «més representatives de la industrialització del segle passat a Mataró». Per Salicrú, l'element que més clarament expressa el classicisme de la fàbrica és «la figura dels timpans de forma triangular que coronen les cobertes de l'edifici a doble vessant, tant de la nau principal com de les laterals». Un altre tret distintiu és l'articulació de la façana, entre cos central i laterals.

Una altra característica de l'edifici que fa que Salicrú consideri necessària la seva preservació és el fet que es tracta de «l'únic exemplar catalogat de nau industrial vuitcentista concebuda per a una activitat industrial no relacionada amb el tèxtil».

Entre les fàbriques farineres, però Can Fàbregas i de Caralt també té la seva singularitat: «Les farineres catalanes més conegudes són totes de principis del segle xx, amb un estil postmodernista, molt vistós i fantasiós, en canvi aquesta és més sòbria, més academicista a haver-se construït al segle xix». L'única altra farinera mataronina que té les naus catalogades és la Farinera Ylla, però no es tracta d'una fàbrica construïda al segle xix, sinó el 1948.

El mestre d'obres
Ignasi Caballol i Sala (1824-1882) apareix al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic com un dels tres arquitectes destacats dels segle xix a Mataró, juntament amb Elies Rogent i Jeroni Boada. És autor de nombroses cases de cós (característiques del Mataró de finals del segle xix i bona part del xx), de l'edifici de cos de bombers al carrer Bonaire i de la porta d'entrada al cementiri, a més d'altres fàbriques de la ciutat que avui ja no existeixen (Esquerra, Fontanals o Cuadrada Cruixent). Caballol també va participar activament en la reforma de l'Ajuntament feta per l'arquitecte Miquel Garriga i Roca i, com a agrimensor, va fer el plànol geomètric de la ciutat el 1852, un dels primers plànols de cartografia parcel·lària fora de Barcelona. Més enllà de la seva carrera de mestre d'obres, Caballol va ser membre cofundador de la Sociedad Mataronesa de Amigos de la Instrucción, amb seu a l'Ateneu Mataronès, i va ser nomenat regidor de l'Ajuntament el 1868, després de la Revolució de Setembre.

Dades confuses
Al Catàleg de Patrimoni no hi ha una informació exhaustiva sobre la fàbrica Fàbregas i de Caralt. No hi consta que sigui obra de Caballol i fins i tot suposa que va construir-se als voltants de 1920. Les investigacions fetes per la Plataforma poc després de constituir-se han confirmat el que apuntaven alguns historiadors locals: l'edifici va construir-se el 1879 i Caballol va ser-ne el mestre d'obres.

Xemeneies al catàleg
El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró designa un total d'onze xemeneies pertanyents a diversos conjunts industrials històrics de la ciutat, set de les quals representem aquí en imatges. El catàleg dedica una secció especial a les xemeneies en si, separant-les dels edificis fabrils. En el cas de Can Fàbregas, per exemple, la fàbrica i la xemeneia reben un nivell diferent de protecció.