La divisió del Maresme planteja dubtes a la nova organització territorial

La possible divisió de la comarca del Maresme és un dels temes que encara planteja dubtes dintre de la nova organització territorial de Catalunya que vol impulsar el Govern de la Generalitat. Així s'ha posat de manifest avui durant un debat sobre el nou model d'ordenació territorial, organitzat pel Consell Comarcal del Maresme dintre de unes jornades sobre els reptes que té plantejats Catalunya.

Josep Rovira, cap de Relacions Institucionals de la Conselleria de Governació i Administracions Públiques, ha reconegut que encara hi ha dubtes sobre si els municipis del Alt Maresme –des de Calella fins a Tordera- formaran part de la vegueria de Girona o es mantindran a la de Barcelona com la resta de municipis del sud i el centre del Maresme. Rovira ha actuat com a ponent en aquest debat, en el que també ha participat Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial del Departament d'Obres Públiques, Jordi Labòria, president delegat de l'Àrea d'Infraestructures, Urbanismo i Habitatge de la Diputació de Barcelona i Víctor Puntas, alcalde de Molins de Rei.

El debat, que ha moderat el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, ha servit per donar a conèixer els eixos bàsics de l'esborrany de la nova organització territorial que ha estat elaborat per una comissió interdepartamental de la Generalitat i que està pendent de debat al sí del govern tripartit i al Parlament.

Per la seva banda, Oriol Nel·lo ha assegurat durant la seva intervenció que l'organització territorial “és un plet que Catalunya té obert des de fa més d'un segle i mig” que el Govern es proposa “resoldre durant aquesta legislatura”. El document base d'aquesta nova ordenació estableix com a administracions bàsiques els municipis i la Generalitat i altres ens auxiliars –sense representació institucional- que són les vegueries i les comarques. Les quatre províncies actuals es dividirien en set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Girona, Barcelona (la regió metropolitana en la qual estaria integrada Mataró), Catalunya Central, Lleida, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Aquests ens, com els Consells Comarcals, tindrien la funció de donar serveis als ajuntaments.

Nel·lo ha insistit amb aquesta ordenació és preten fer una organització territorial “més eficient, equitativa i adaptada a les necessitats dels ciutadans”. “Aquest és un debat apassionant –va dir Nel·lo- si es centren sobre els temes que importen a la gent, és a dir, com prestar millor serveis als ciutadans i com representar-los millor”. Rovira, per la seva part, va reconèixer que “si totes aquestes modificacions no comporten una implicació de l'Administració, no hi farem res”.