"Projecte finançat gràcies a l'aportació de la Diputació de Barcelona". Aquesta és una frase indissociable a pràcticament totes les inversions impulsades per l'Ajuntament de Mataró durant aquest mandat. Les millores de voreres i calçades a una trentena de carrers, la construcció d'un mur a la Riera de Sant Simó, la gespa artificial del camp dels Molins o les obres del Pati del Cafè Nou, entre molts altres projectes, tenen en comú que s'han pagat, en la totalitat o en bona part, amb recursos d'aquesta institució de l'Estat. Entre els anys 2011 i 2015, un 41% dels diners destinats a inversió a Mataró provenien de la Diputació.
Com és que el percentatge és tan elevat? "No és que la Diputació s'hagi tornat absolutament magnànima, tot i que sí que ha augmentat una mica les seves aportacions respecte al mandat anterior", explica el regidor d'Administració Ciutadana, Ramon Reixach."El que passa és que el seu pes relatiu és ara molt més important perquè les subvencions procedents de l'Estat i de la Generalitat s'han desplomat", afegeix. A això s'hi suma que l'Ajuntament, a causa de la seva situació econòmica té prohibit endeutar-se per fer inversió, i si vol realitzar-ne pràcticament l'única via que té són les injeccions econòmiquesd'administracions supramunicipals. Avui, la Diputació és pràcticament l'única que es manté oberta.
En aquest mandat, l'Ajuntament haurà realitzat inversions per un total de 14 milions d'euros. No arriba ni a un 10% de les realitzades en el període 2008-2011, quan van arribar als 116 milions. Al 2009, per exemple, es van arribar gairebé als 49 milions, en gran part alimentats pels diners del 'Fons Zapatero' que van fluir aquell any. El panorama avui és molt diferent. D'aquest 14,1 milions, 5,9 tenen origen en subvencions de la Diputació (41%). 4,5 milions són de recursos ordinaris del consistori (32%), 1,6 milions procedeixen d'un préstec rebut a principis de mandat per finançar el romanent negatiu, i 1,6 milions més de fons Feder europeus. Durant aquest mandat, Mataró s'ha beneficiat de línies de subvencions de la Diputació en àmbits com la millora i manteniment d'equipaments esportius i educatius, regeneració urbana i nous eixos comercials, o de la Xarxa de Governs Locals.
Per què la Diputació?
Si l'Ajuntament no es pot endeutar i s'ha tallat l'aixeta de la Generalitat (que és l'administració més endeutada de totes) i de l'Estat, per què la Diputació segueix amb capacitat financera? L'organisme participa dels ingressos de l'Estat, com la resta de les administracions, però a diferència d'aquestes no està endeutada. "No té despeses socials en àmbits com Salut o Ensenyament, que són les que s'enduen gran part del pastís de la resta", afegeix Reixach. A més, a través del seu Organisme de Gestió Tributària, que gestiona la recaptació d'impostos com l'IBI, l'IAE o el de Circulació de centenars de municipis -Mataró inclòs- també obté ingressos a través de comissió. Tot plegat, com diu el regidor d'Administració Ciutadana, fa que "sigui l'única administració que avui ens pot ajudar".
-
Les claus
El seu pes relatiu ha crescut perquè les subvencions de l’Estat i la Generalitat s’han desplomat
L’aixeta de la Diputació també és clau perquè l’Ajuntament té prohibit endeutar-se per fer inversió
Al contrari que les altres administracions, la Diputació pràcticament no té despesa social ni deute
Es financia a través de l’Estat i d’eines com l’Organisme de Gestió Tributària, que centralitza la recaptació d’impostos
-
Comentaris