Capgròs
"Naturalitzar" un tram de la platja de Sant Simó. Aquesta és la proposta que fa la CUP, com a primer pas per regenerar les platges de Mataró com a àmbit natural i recuperar-ne el seu ecosistema. El partit proposa reconvertir aquest tram de platja en un "espai natural" que es pugui apropar a la població. Per fer-ho, el projecte preveu eliminar la neteja mecanitzada en el tram, retirant només la brossa aliena i mantenint a la sorra les restes naturals procedents del mar. També es limitaria l'espai del pas de vehicles, i es divulgaria el projecte a la ciutadania mitjançant cartells informatius i campanyes de sensibilització.
La neteja mecanitzada de la platja contribueix en la pèrdua de biodiversitat i en l’alteració geomorfològica de les platges
El projecte que proposa la CUP aniria de la mà de l'Ajuntament i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) a través de la Delegació d’aquesta a la Serralada del Litoral Central, entitat sense ànim de lucre amb més de 150 anys de recorregut en l’àmbit de la recerca participativa, el naturalisme i la divulgació científica. Des de la formació independentista expliquen que aquest projecte no es limita a delimitar un tros de platja amb cordes i fer-hi créixer vegetació autòctona, sinó que pretén restaurar un espai natural enmig de Mataró per poder gaudir-lo tota la ciutadania.
Degradació del litoral
La campanya s'emmarca en la defensa de la recuperació progressiva dels ecosistemes del litoral de Mataró i del Maresme. La capital de la comarca disposa de 6,5 km de litoral. Tal i com expliquen des de la CUP, la construcció del Port de Mataró i els espigons, l’assentament d’edificacions i infraestructures al passeig marítim i les ampliacions d’espais destinats a la mobilitat i a l’aparcament de vehicles ha fet reduir l’espai de platja a Mataró a aproximadament 2,2 km. Les llevantades a les quals la platja està sotmesa han provocat també problemes sedimentològics greus així com la regressió i la modificació del contorn de les platges.
La regeneració artificial de la sorra, la neteja mecanitzada i el trepig continuat per part dels usuaris ha causat una degradació constant de la vegetació pròpia d’hàbitats sorrencs que ha desaparegut pràcticament en la seva totalitat. La neteja mecanitzada de la platja contribueix en la pèrdua de biodiversitat i en l’alteració geomorfològica de les platges. Aquesta pèrdua de vegetació facilita el processos d’erosió provocats per l’acció del vent i del mar
Des de la formació destaquen que municipis com Altafulla o Viladecans qcompten ja amb experiències exitoses de naturalització, i ciutats del Maresme com Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Vilassar de Mar o el Masnou porten gairebé una dècada dedicant esforços a millorar les condicions naturals de la platja en alguns trams del seu litoral.
Comentaris