La cultura, en mans públiques o de la iniciativa privada?

L’Ajuntament ha de jugar un paper preponderant en la promoció de la cultura municipal o bé s’ha de limitar a ser subsidiària de la iniciativa privada? Aquesta va ser la pregunta que va marcar gran part del debat electoral que va tenir lloc ahir dijous, dia 28, al Casal Nova Aliança, a l’entorn de les polítiques culturals, que va reunir representants de set candidatures (PSC, CiU, PP, ICV-EUiA, ERC, CUP i Mataronins). L’acte, organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural simultàniament a una quinzena de municipis de Catalunya, i moderat per Jaume Calsapeu, va reunir a la capital del Maresme una trentena de persones i va posar de manifest les divergències dels models culturals de cada partit. Mentre formacions com ICV o ERC apostaven clarament pel protagonisme central que ha de tenir el consistori en aquest àmbit, CiU, PP i M’ns s’aliaven en una visió molt més lliberal que entén que les polítiques públiques en l’àmbit cultural en cap cas han de suplantar la iniciativa privada, tan sols complementar-la.

“Entenem la cultura com un bé públic i per tant les administracions públiques hi han de tenir una posició potent”, va dir Carles Spa, representant d’ICV. Per contra, José Manuel López (PP) va deixar clar que l’Ajuntament ha de ser “subsidiària” de la iniciativa privada. El regidor no adscrit Pau Mojedano (M’ns) va anar més lluny i va assegurar que les iniciatives culturals “no han de costar diners” als ciutadans, malgrat matisar després que sí cal inversió pública “per construir equipaments o potenciar el patrimoni arquitectònic”. Des del PSC, Consol Prados es va posicionar més a favor d’un paper preponderant del sector públic. “Volem una cultura lliure, sense tutelar, però sí que requereix diners públics, entesos molt més com una inversió que com una despesa”, va dir. L’historiador Ramon Reixach, representant de CiU, va reconèixer que l’Ajuntament ha de “fer coses”, però va reclamar que la cultura, especialment aquella d’arrel popular “sorgeixi de la societat civil” perquè si no “caiem en una contradicció”.

Més enllà de la dimensió pública i privada de la promoció cultural, l’acte va servir per conèixer els programes electorals en matèria de cultura de les candidatures representades. Pràcticament totes elles coincideixen en la necessitat de combatre les mancances en matèria d’equipaments, especialment pel que fa al mapa de biblioteques i a la necessitat d’un nou teatre auditori. Però també són conscients que la situació econòmica actual no permet fer volar coloms. “”Cal un bany de realisme i fugir de les inèrcies preelectorals de prometre que farem moltes coses, perquè la realitat econòmica ens ho impedeix”, va apuntar Sergi Penedès, actual regidor de Cultura i representant d’ERC. Un altre punt de coincidència va ser la necessitat d’entendre la Cultura com una eina de cohesió social. Els partits de l’arc de centre-dreta van posar l’accent en potenciar aquells esdeveniments culturals que es puguin lligar a la promoció econòmica de la ciutat. Des del PSC, Consol Prados va proposar un “pacte per la cultura” que reuneixi tots els agents culturals de la ciutat. Toni Vidal (CUP) va reclamar que s’acabi amb la “política d’aparador” i es doni més suport a “la cultura de base, popular i de formació”. Carles Spa, mentrestant, va defensar que cal “reforçar el binomi educació-cultura” i Penedès va optar per “relligar part de la cultura amb els grans projectes estratègics de ciutat, com és l’aposta per l’audiovisual”.