La cuina de l’àvia

No té restaurant ni estrelles Michelin. De fet, ni tan sols cuinava a casa per a la família perquè d’això, diu, ja se n’encarregava la sogra. Quan aquesta va faltar, aleshores sí que va agafar les regnes dels fogons. I ara, als seus 75 anys, té centenars de seguidors que compren els seus llibres de receptes i la segueixen en programes de ràdio o de televisió. De tota manera, la mataronina Remei Ribas sempre havia sentit una gran curiositat per la cuina, es fixava en com ho feien la sogra, la mare i l’àvia, i en les feines a la bacallaneria i a la terrissaria preguntava receptes a cuiners que havia conegut. “Sempre es guarden algun secret quan expliquen la recepta per tal que no quedi el plat exactament com els queda a ells, però a mi crec que me’n van explicar uns quants”, afirma, i no acabem de saber si ella també ho fa, això de guardar-se secrets, perquè una de les coses per les que és més coneguda és pels petits trucs que deixa anar mentre parla de cuina.

Ara que s’acosta Nadal, ja té gran part de la compra feta. I és que la seva família ho deixa tot a les seves mans, i ella prepararà, encantada, l’escudella i la carn d’olla, els canelons, el marisc, la carn, el peix, i les postres típiques com els torrons i d’altres que, considera, ja s’han introduït amb força a la nostra tradició, com el tronc de Sant Silvestre. “Crec que la cuina de Nadal és de les coses que menys ha canviat des que jo era jove. Recordo com la meva àvia ja feia escudella i carn d’olla per al 25 de desembre, i canelons per al 26”, explica. La seva néta Laia, de 13 anys, també ja comença a sentir curiositat per la cultura gastronòmica: “Espero que sí, que també li agradi, com ens ha agradat sempre a tota la família”, diu l’àvia. Tot i així, Remei Ribas no deixa de mostrar una certa preocupació certes menges del jovent d’avui: “En moltes cadenes d’alimentació posen un seguit de grasses i de complements als aliments que fan que passin més ràpid, que els gustos agradin, però és tot porqueria i sobretot un immens negoci. En gran part, però, és culpa dels pares, ja que la canalla acaba menjant el que aquests els hi donen, i són aquests els que han d’acostumar els fills a menjar fruita i verdura, per exemple”.

L’Àvia Remei recorda quan berenava pa i poma, o uns fruits secs, o una mica de formatge, i cap infant, diu, hi posava cap pega, ans al contrari. O aquell pa amb vi i sucre, quan donar vi als nens, o com a mínim en aquest format, no estava mal vist. “Se’ns posaven les orelles vermelles, i no agafàvem la grip en tot l’hivern”, diu.

Interès per la tradició
Tot i així, l’Àvia Remei també observa com hi ha tot un altre sector de persones “molt interessades en recuperar les tradicions. Tenim al nostre país una cuina molt rica i amb molts anys d’història, i cada vegada hi ha més gent que em pregunta com es feia això o com es cuinava allò altre. Es volen recuperar olors i sabors”. Hi ha alguna cosa que caracteritzi la cuina catalana? “Que mai es llença res de menjar. Si és bo el que va sobrar un dia, es recicla amb un nou plat; i si es té algun dubte, es dóna al bestiar”, diu.

Explica com en les festes nadalenques de quan era menuda també es menjava molt, tot i haver-hi situacions econòmiques complicades per a les famílies. “Tothom guardava el millor per al Nadal, com ara un pollastre que havia estat criant, o estant-se de moltes altres coses en d’altres èpoques de l’any”. I tot era bo? “I tant! El que és important, tant abans com ara, és que en el tema del menjar allò més car no necessàriament és el més bo. El més deliciós és allò que és de la temporada, i sovint, sobretot si parlem de fruites i verdures, paguem més perquè són aliments que vénen de lluny o es troben fora d’època. I aquí, a casa nostra, tenim la sort de comptar amb un munt d’aliments, i d’allò més variats. S’ha de saber aprofitar”. Com s’aprofita la carn sobrera de Nadal per fer els canelons per Sant Esteve.