La Costa Brava: un passeig de Cala de Gens a Port de Llafranc

Encetarem aquest quart trajecte venint del camí de cal Ralet. Quan afrontem una finca on hi ha gossos i cavalls trencarem a mà dreta, seguint els pals d'una línia, per baixar cap a la platja o per seguir en direcció a l'ermita de Sant Sebastià. Com que hem triat la segona opció, haurem de travessar la riera del Cau grimpant com podem pel seu marge i, sense adonar-nos-en, anirem resseguint la cala fins la seva banda de garbí. Pareu atenció, mirant sempre el nivell inferior del camí, perquè sinó passaríeu de llarg d'un punt molt frondós i ple de canyes on s'amaga la font dels Ermitans (batejada així perquè en èpoques passades era utilitzada pels ermitans a l'hora d'abastir-se d'aigua). Si ho desitgeu, després de refrescar-vos, continuarem l'ascens arribant finalment al cantó d'uns apartaments que en el seu moment tallaren el camí i després van haver d' habilitar unes escales per poder connectar amb la part superior de l‘imponent ribastre conegut com el Salt de Romaboira. En un racó d'aquesta talaia formidable, l'any 2004 s'hi col•locà una placa en record del desaparegut Josep Pujol que tants anys estigué al front de l'Agrupació Excursionista de Palafrugell. Uns metres enllà, divisarem l'Oratori de Sant Baldiri i enfront seu les restes arqueològiques del poblat ibèric de Sant Sebastià. Després de superar uns xiprers, voltarem l'ermita de Sant Sebastià a banda de mar, per poder creuar per sota la terrassa de l'hotel i admirar de retruc l'antiga torre de guaita. Seguidament, baixarem pel corriol que mena a la Divina Pastora. El veritable camí de ronda hauria de partir d'aquí i apropar-se al màxim al far; però com que actualment no hi ha cap accés, per força ens haurem de traslladar a la carretera, on de passada gaudirem la vasta panoràmica del mirador dedicat a la memòria de Joaquim Turró. Més avall, intentarem tornar a enllaçar amb la façana costanera a l'alçada d'una corba molt tancada, per on passen els pescadors de canya que van al Cossi i que també utilitzen els escaladors quan fan descens per les parets verticals que precedeixen les Faixes d'en Roqué. Aquest sector, on abunden els llentiscles, està fet un absolut desastre i entranya perill de mort fins arribar l'alçada dels xalets. Tot seguit vindrà una altra sorpresa: quan hàgim de superar la propietat del Pinell, ens veurem obligats a grimpar de roca en roca perquè el mur de pedra resta literalment enganxat a les fites marítimo terrestres, mantenint des de fa anys segrestada la servitud de trànsit dins del jardí. Al capdavall, anirem a trobar unes escales que condueixen a dalt el carrer(servitud d'accés al mar) i quan siguem a mig pujar, a mà esquerra empalmarem novament amb el sector de camí de ronda que porta el nom de l'il·lustre músic Ricard Viladesau. Resulta depriment observar les esllavissades esgarrifoses i uns murs tan i tan deteriorats que en alguns trams són inexistents (Per favor, no hi transiteu perquè haurem de lamentar noves desgràcies) .Aquest camí fineix a l'alçada de l'anomenada cala dels Gossos, en una mena de placeta o mirador que ofereix- una vista privilegiada del port de Llafranc. Després, fer força ens haurem de dirigir novament cap a la carretera, passant per sota un portalet que fou tapiat durant molts anys amb l'objectiu de privar el pas als pescadors de canya. Seguint amb desgana per la vorera de la carretera -altre cop per culpa de la invasió de particulars sobre la primera línia de costa-, localitzarem més avall les escales que ens duran al port de Llafranc, on hi farem la parada final. Com podeu comprovar, aquesta passejada consta –sobretot en el seu darrer tram- d'un munt d'entrebancs i paranys que la fa del tot no recomanable. Esperem que l'actuació de administracions competents no sigui la de tancar el camí per perill, sinó la d'arranjarlo com és de llei.