La Costa Brava a peu pels camins de ronda

Si ens agrada el mar i la muntanya, a la Costa Brava trobem combinacions perfectes. Camins que voltegen els penyasegats amb vistes al mar, tot seguint el sender GR-92, conegut popularment com sender del Mediterrani perquè recorre tota la costa catalana, i que al seu pas per la costa gironina, coincideix en alguns dels seus trams amb els camins de ronda, des dels quals es gaudeix d'impressionants vistes de la Costa Brava.

De punta a punta de la ruta, que transcorre entre Portbou (l'Alt Empordà) i Blanes (la Selva), hi ha 12 trams, que es poden fer en diferents etapes. Són uns 215 quilòmetres, que si ens ho proposem, els podem fer en 15 dies, més o menys.

Fer tot aquest camí ens permetrà veure que la Costa Brava no és uniforme. Primer, trobarem la part més abrupte de tota la costa catalana a la Serra de l'Albera i al Cap de Creus, amb muntanyes que superen els 200 metres d'alçada a tocar de costa i on la forta tramuntana no deixa crèixer els arbres. Per això, a la part més nord de la ruta, díficilment hi trobarem ombra. Si comencem el camí per aquí, ens farem una idea del que ens espera un cop arribem al Coll del Frare, a Portbou, des d'on es gaudeix d'una impressionant panoràmica de tota la part nord del Cap de Creus, de Colera a Port de la Selva.


De mica en mica, els imponents penyasegats es van suavitzant i cada cop hi ha més pins. Ens acostem a la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà, marcada pel massís del Montgrí, que separa l'Escala i Torroella de Montgrí. Si fins ara caminar arran de costa era una prova contra el vertigen, ara tot es torna molt més fàcil per a aquells que no els agrada les altures.


Els camins de ronda aquí són ja un clàssic pels turistes i ens porten des de l'Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, passant per Palamòs, Begur, Calonge i Platja d'Aro. La majoria de municipis han arreglat i senyalitzat els camins amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa: camins més transitables però també més transitats, cosa que fa que, a l'estiu, quan més turistes hi ha, la quantitat de gent que passi per aquí faci perdre part de l'encant del paratge. Però quan veiem aquest paisatge costaner entendrem perquè té tant èxit. La combinació de pins, mar i roca i la barreja dels seus olors ens atraparan de seguida i faran d'aquesta excursió un agradable passeig.

Quan arribem a Sant Feliu de Guíxols entrem a la recta final de la ruta, a la comarca de la Selva, que ens porta fins a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. En tan sols 20 quilòmetres passem de la tranquilitat de Tossa i la seva petita vila medieval al bullici del més gran centre turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar, i al municipi costaner gironí amb més vida comercial, Blanes. La massiva edificació dels darrers anys entre Lloret i Blanes han fet desaparèixer part del camí originari i l'han convertit en carreteres d'urbanitzacions. Però encara queden cales on refugiar-se del bullici turístic de l'estiu com Cala Sant Francesc, a Blanes, i Cala Canyelles i Santa Cristina, a Lloret.

La millor època de l'any per fer aquesta ruta és a la primavera i a la tardor, quan fa sol però les temperatures són suaus i no hi ha massa turistes. A l'estiu, però, tenim l'al·licient que podem refrescar-nos a les cales que hi ha pel camí i que potser no trobariem si anessim en cotxe.