La coresponsabilitat dels ajuntaments marca el darrer debat sobre educació

“Té més interés en l'educació dels mataronis l'Ajuntament que no pas la Unió Europea, l'Estat, o la Generalitat”. Amb aquestes paraules, el tinent alcalde de l'ajuntament de Girona, Joan Manuel del Pozo, es va posicionar el passat dimecres, dia 30, a favor de la municipalització de l'educació. Del Pozo, que va ser un dels ponents en la tercera i última de les sessions organitzades a Mataró en relació al Pacte Nacional per a l'Educació, es va fer càrrec del debat La corresponsabilitat dels ajuntaments en l'educació.

Al llarg del seu discurs, el tinent alcalde de Girona va apostar per aproximar les decisions polítiques en matèria educativa a les administracions locals: “Després de les famílies, els ajuntaments són els que tenen més a dir quant a l'educació, perquè és un factor de cohesió social i de progrés econòmic i cultural”. En aquest sentit, del Pozo creu que els ajuntaments catalans han demostrat maduresa suficient com per ampliar les seves competències educatives: “Els ajuntaments han donat la talla, per això un augment de les competències facilitarien la participació dels ciutadans i la identificació dels responsables directes de la política educativa”.

El ponent va destacar també les dificultats que ha plantejat el tema de les competències municipals en la redacció del Pacte Nacional per a l'Educació: “És complicat fer un procés de municipalització de l'educació, ens han dit que hem estat tímids, però amb el temps s'acabarà desenvolupant”. Precisament, el president del Moviment Educatiu del Maresme i moderador del debat, Jaume Aguilar, opina que el tema no queda ben definit en el document. “Hi ha una clara manca de definició perquè no s'ha concretat en la diversitat dels municipis”, va dir Aguilar. I és que segons va opinar, “a l'hora d'assumir competències no és el mateix una localitat de vint mil habitants que una de cent mil”. En aquest sentit, algunes de les competències que recull el Pacte per avançar cap al repte de la coresponsabilitat són la creació, construcció i manteniment de centres públics, l'avaluació del sistema i l'ordenació acadèmica, entre d'altres.

Un perfil de professor més complex
L'altre debat que va tenir lloc durant la sessió de dimecres va dibuixar un nou perfil de professor, molt més polivalent. “Hem pensat un perfil de professor més complex, no tant centrat en els coneixements, sinó també en els valors que han de tenir els alumnes”, va dir la ponent Neus Sanmartí, directora de l'Institut de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Alguns dels professionals de l'educació que van assistir a l'acte, van estar d'acord amb la proposta de Sanmartí. “La societat ha canviat molt i més que ser uns grans especialistes d'àrees, els professors hem de ser especialistes en persones, saber resoldre conflictes i orientar”, va comentar la cap d'estudis de primària del GEM, Núria Jofre. També entre el públic, la psicòloga Maria Rosa Cuscó, s'afegia a la conversa: “S'ha de potenciar més la vessant humana, no tant com els continguts, és una cosa que Terricabres defineix molt bé en el document”.

Un canvi en la formació universitària del professorat, la lluita contra l'estancament salarial dels mestres i la jubilació paulatina, van ser alguns dels punts en els quals Sanmartí va voler incidir. “El professional, en principi, demana més formació per saber com ha d'ensenyar, per això s'hauria de donar molta importància als postgraus”, va dir la ponent.