Un immigrant subsaharià és atès a l'Hospital de Mataró. El metge li diagnostica una turberculosi crònica i li dóna unes pastilles que el pacient haurà de prendre tota la vida si no vol recaure. Però l'africà desconeix que és una malaltia crònica i de seguida que es troba una mica més bé deixa d'ingerir el remei. En el seu país la gent malalta té els dies comptats. Un altre cas. Un metge recepta a un musulmà una pastilla cada vuit hores per una grip, però és temps de ramadà i el pacient no se'n pren cap. Potser, si el metge conegués mínimament l'islamisme, hauria pogut pensar en un medicament d'aplicació intravenosa.
Per solucionar aquest tipus de casos, comuns en la majoria de centres sanitaris de Catalunya, avui s'ha inaugurat a l'Hospital de Mataró el primer postgrau estatal sobre "Immigració, interculturalitat i salut", en el qual els professionals de la medicina aprendran, fins el proper mes de novembre, conceptes culturals i mèdics dels principals col·lectius immigrants que viuen a Catalunya. Es tracta d'una iniciativa organitzada pel Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i les Balears i per la Universitat Autònoma de Barcelona.
La inauguració del postgrau ha anat a càrrec de la Consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Anna Simó, que ha explicat que aquesta inicativa pretén aportar solucions a immigrants que es troben "en terra de ningú" perquè han abandonat una cultura sanitària i n'han adquirit una de nova sense entendre-la. A més, permetrà una millor entesa entre metge i pacient: "ens hem adonat que si no coneixem les cultures dels col·lectius que atenem, no podem fer-los entendre els consells sanitaris, perquè si ho fem amb les cordenades europees no ens comprenen", ha comentat el doctor Xavier Balanzó, un dels directors del postgrau i membre de l'Hospital de Mataró.
Després de la inauguració del postgrau, la consellera ha fet una visita al nou hotel d'entitat sociosanitàries de la Fundació Hospital situat al carrer Sant Pelegrí.
Comentaris