La ciutat ret homenatge al científic mataroní Pere Montserrat

Quan es celebren cinquanta anys de la publicació a la revista Collectanea Botanica de l'estudi del botànic mataroní Pere Montserrat sobre la flora del Maresme, la Secció de Ciències Naturals del Museu ha decidit retra-li un homenatge. La voluntat és promoure i reconèixer la figura d'un dels més prestigiosos botànics, ecologistes i agrònoms del país, nascut a Mataró, però poc conegut pels seus conciutadans. El seu currículum és dens. La publicació de la seva tesis doctoral Flora de la Cordillea Litoral Catalana, porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera (Mataró, 1968), avui encara vigent. només va ser el primer de més de 475 articles i diversos llibres. El 1953, l'ingrés al Consejo Superior de Investigaciones Científicas el va allunyar de Mataró i el va portar primer a Anglaterra, Madrid, on des del Instituto de Edafología va estudiar la natura del centre, sud d'Espanya i Conca de l'Ebre; i, finalment, Jaca, on va participar al Instituto Pirinaico de Ecología i ara resideix.

Els actes d'homenatge a Pere Montserrat tindran lloc a partir de demà i fins dissabte. A les jornades científiques que tindran lloc demà i divendres a Can Palauet hi intervindran experts de primera línia, reconeguts en l'àmbit de la botànica de tot Europa i deixebles del mataroní. Malgrat l'alt nivell de la convocatòria els organitzadors també han volgut que les xerrades tinguin una base local “Hem volgut aplegar científics destacats de tot el país, però sobretot pensem que és important centrar les jornades a debatre la flora del Maresme i de Catalunya”, ha explicat Marta Comerma, membre de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. Entre els ponents, a part del mateix Pere Montserrat, trobem personatges com Santiago Castroviejo, del Real Jardín Botánico; Frederic Fillat, de l'Instituto Pirinaico de Ecología o Pedro María Uribe-Echebarría, del Museo de Ciencias Naturales de Álava.

A més de les jornades, també s'inaugurarà demà a Can Palauet l'exposició “Amb arrels al sauló. Homenatge a Pere Montserrat”. “Més enllà de les jornades també hem volgut fer una activitat més divulgativa, una exposició que parla del personatge però que no es queda aquí sinó que tracta de la seva obra i analitza l'evolució del paisatge des dels anys quaranta i fins a l'actualitat”, ha explicat Comerma. En aquest sentit, per exemple, es podran veure mapes de l'evolució del sól a la Conca de la Riera d'Argentona corresponents als anys 1967, 1972, 1984, 1994 i 2002.

Finalment, l'homenatge a Pere Montserrat clourà amb dues sortides: una el dissabte 7 d'octubre pel Parc del Montnegre i el Corredor i, una altra, el diumenge 12 de novembre al Sot de la Sitja. A més, està previst que més endavant totes les ponències de les jornades seran publicades a la revista “L'Atzavara”, publicació d'aquesta secció del museu. Llegeix l'entrevista a Pere Montserrat