'La ciutat estarà compromesa durant molts anys per la situació de PUMSA'

S’imaginava acabar l’any com a alcalde, governant en minoria i pactant amb el PSC?
Estava convençut que trobaríem suports suficients per tirar endavant el nostre pacte de ciutat. Les dificultats hi segueixen sent, però aquest acord amb el PSC demostra que quan les coses estan difícils, els polítics som capaços de superar-nos. Amb vuit regidors es pot governar però no es pot anar a la sala de plens. Per això dialoguem i teixim complicitats.

Però hi havia un document previ signat amb el PP.
Quan vols fer un pacte de ciutat amb molts partits, has de començar amb els que se t’hi posen bé. 

Presumeixen de transparència. Tots els grups estaven informats del pacte amb el PPC?
N’hi ha que parlen de pacte secret perquè els agrada el morbo, però hem ofert un pacte de ciutat amb tots. Prefereixo pecar d’ingenu i oferir a tothom treballar conjuntament, que ser massa rigorós. Es tracta d’un canvi de tarannà i d’estratègia, que els partits abandonin la ideologia  i se n’adonin que estem en un moment molt crític en el qual cal treballar junts.

Però el document amb el PPC conté moltes concrecions.
Per què són les peticions del partit que s’hi va posar bé, a falta de negociar amb la resta. 

Al final sembla que hauran escollir, o PSC o PP.
Jo esperaria. Si haig d’entendre’m amb el govern de l’Estat, el PP pot resultar importantíssim. Repeteixo, és hora de prescindir de tacticismes i de l’ideologia i treballar de forma pragmàtica.

Sense Joan Antoni Baron al capdavant, l’acord amb el PSC s’hauria signat abans?
No ho sé. Per a nosaltres, el referent dels socialistes és el cap del seu grup. Haig de dir que la fotografia de l’acord m’ha satisfet moltíssim. Li estic molt agraït.

Quines concessions ha hagut de fer CiU per pactar amb el PSC?
No hem hagut de renunciar a res. Busquem el mateix, que a la gent que pateix se li pugui compensar l’augment obligat de l’IBI i que no els falti un plat a taula.

Com es pot complir amb aquest objectiu i, alhora, fer front al deute de PUMSA?
La situació en què ens trobem amb PUMSA no em sorprèn. El deute de l’Ajuntament és de 100 milions d’euros, però el de les empreses municipals arriba a 150 milions. Hem de trobar la fórmula per poder pagar menys en interessos, que superen el pressupost per a ajuts socials. Aquesta situació econòmica ha estat emmascarada durant molts anys. 

Quant de temps estarà compromesa la ciutat per culpa de PUMSA?
Per molts anys.

I com es podrà ajudar les persones desfavorides?
Sent molt austers en la resta de departaments, retallant despeses, des de les petites coses fins a reduccions de contractes amb empreses col•laboradores, disminuir l’aportació a la televisió municipal o prescindir de col•laboradors. 

Així l’Ajuntament deixa d’exercir de motor econòmic.
Si no estalviem, perdem credibilitat. Si la perdem, les entitats financeres que ens deixaven diners ja no ho faran. Si això passa, anem directes a la ruïna. 

Es reduirà la plantilla?
Ja fa dos anys que el redimensionament de les empreses està sobre la taula, però pel que sigui s’ha anat frenant. Ho afrontem amb valentia, parlant-ho amb els sindicats, negociant a nivell individual possibles trasllats de personal, prejubilacions, o reincorporacions a l’Ajuntament. 

CiU no va contribuir a sobredimensionar PUMSA, donant suport a projectes com Porta Laietana?
El deute s’ha acumulat sobretot durant els darrers quatre anys. Jo vaig entrar l’any 2007 al Consell de PUMSA i des de llavors he dit que, per prudència, algunes inversions no les hauria d’haver fet l’administració. Les torres del TCM, per exemple, o l’edifici del Rengle. El govern anterior, empès per l’eufòria, no va veure aquestes coses. 

I com es tomba aquesta realitat?
Jo sóc l’alcalde i la meva responsabilitat és tirar aquesta situació endavant. Mataró pagarà els seus deutes. Tot és conseqüència de la política d’anar xutant la pilota endavant, de pensar que ja vindria algú al darrere que ho pagaria. Sortosament, la ciutadania va preferir un alcalde més prudent i seriós.

D’on traiem els diners que necessitem?
De la manera més tradicional: donant confiança a tothom que tingui ganes de fer coses, invertint i creant llocs de treball. Desencallant l’arribada del Corte Inglés i projectes com el d’entorns Biada o Lepanto-Churruca. Creant comissions internes amb Via Pública, IMPEM i Urbanisme per resoldre temes de mobilitat... Volem que crear negocis i generar feina a Mataró sigui més fàcil que a altres llocs.

I per combatre les xifres d’atur?
També, creant confiança. Solucions miraculoses no n’hi ha.

(L'entrevista continua, clica a l'enllaç adjunt per llegir la segona part)