Formar, crear, innovar i connectar. Aquests seran els quatre pilars que sustentaran el Tecnocampus. El futur parc tecnològic del Rengle començarà a prendre forma divendres, dia 23, amb la col·locació de la primera pedra. A l'acte públic, que tindrà lloc a les dotze del migdia, comptarà amb la presència del conseller d'Economia i Finances Antoni Castells.
L'alcalde, Joan Antoni Baron, explica que el TecnoCampus «ha d'estar basat en el coneixement que ens ha de proporcionar la universitat i les transferències del coneixement cap a les empreses de la ciutat, no només les tecnològiques sinó que ha d'impregnar la ciutat d'un caràcter innovador». L'Ajuntament calcula que el TecnoCampus suposarà un augment d'entre el 4 i el 4,5% del PIB de la ciutat, facilitarà la instal·lació de 75 empreses i crearà 2.000 llocs de treball.
La que serà «la gran aposta de la ciutat», en paraules de Baron, es va començar a gestar l'any 2000, amb l'aprovació del pla director per a la Societat de la Informació. Un any després es presentava el projecte del TecnoCampus, inicialment plantejat com un espai físic que havia d'ocupar les quatre illes del Rengle amb quatre edificis que serien la seu de les universitats, la Fundació TCM, un auditori i serveis per a empreses. Fins al 2005 no es va presentar el projecte definitiu. En aquest temps, la Fundació ha impulsat diverses accions per acostar les TIC a la ciutadania, amb la Setmana de Noves Tecnologies o l'organització de tallers gratuïts.
El projecte que finalment veurà la llum sintetiza la idea inicial en una única illa, on es construiran cinc grans espais al voltant d'una gran plaça pública central que quedarà delimitada per un gran edifici de dues plantes amb forma de claustre, que aglutinarà en un mateix espai els estudis que s'ofereixen actualment a les dues escoles universitàries de la ciutat. L'edifici universitari estarà flanquejat per dues torres bessones situades a primera línia de mar. En una d'aquestes dues torres s'ubicarà la seu física de la Fundació TecnoCampus, la Incubadora d'Empreses i un Centre Tecnològic, mentre que l'altra acollirà les empreses de base tecnològica i institucional, com ara la fundació Tic Salut. Connectant les dues torres, s'aixecarà un centre de congressos i de reunions. A més a més, en aquesta zona està prevista la construcció d'un aparcament públic subterrani amb 491 places, que se sumaran a les 557 que s'habilitaran en superfície. El projecte arquitectònic del TecnoCampus ha estat redactat per l'estudi d'Oriol Bohigas, MBM Arquitectes.
La inversió més gran de la ciutat
El cost total del projecte és de 60 milions d'euros la inversió més gran feta mai a la ciutat, dels quals 18 milions s'obtindran de les plusvàlues obtingudes per diverses operacions de Pumsa, mentre que 4,5 milions provenen de les plusvàlues del Rengle. A més, el Ministeri d'Educació i Ciència també ha fet un préstec de sis milions d'euros. El dia 15 es va constituir l'entitat pública empresarial Parc TCM, que gestionarà i farà el seguiment de la construcció.
-
D'acord, però amb recels
Els partits que formen el govern municipal es mostren entusiasmats amb el projecte del TecnoCampus. Els grups de l'oposició, malgrat estar d'acord en les línies generals, mostren alguns recels. «És una de les coses més importants que haurà fet Mataró en les darreres dècades», diu Ramon Bassas, primer secretari del PSC. «Impulsem la innovació i el coneixement associat al món empresarial», assegura Francesc Teixidó, portaveu d'ERC, mentre Jaume Graupera, cap del grup municipal d'ICV, constata que és «un element de posicionament de la ciutat en un marc general de remodelació econòmica». El candidat de CiU, Joan Mora, en canvi, considera que la inversió en el model universitari «no està justificada», ja que no s'ha fet «un estudi prou acurat de viabiliat del projecte». I el líder del PP, Paulí Mojedano, lamenta que s'hagi trigat «deu anys a definir i concretar» cap a on es volia anar. «Arribem tard», diu.
Maquetes del Tecnocampus
Comentaris