Capgròs
La mort de Josep Lluís Nuñez, dilluns passat als 87 anys, ha donat peu a tota mena d’articles i records a la seva extensa i polèmica trajectòria. Més enllà del seu paper com a president del Futbol Club Barcelona, també ha tocat rememorar el rol que va jugar com a empresari de la construcció al capdavant de la immobiliària Núñez i Navarro. Una empresa no exempta de polèmica per les seves actuacions urbanístiques, en especial a l’Eixample barceloní, on va tenir pocs miraments a l’hora d’enderrocar edificis patrimonials per construir-ne de nous.
Un dels casos més sonats el vincula a un dels personatges més il·lustres que ha donat la ciutat de Mataró, l’arquitecte Josep Lluís Puig i Cadafalch. Entre els seus edificis més notables hi havia la Casa Trinxet, que s’ubicava a la cantonada dels carrers Còrsega i Balmes. Construït entre els anys 1902 i 1904, adornada amb pintures de Joaquim Mir, va ser enderrocada l’any 1967 enmig de fortes protestes ciutadanes, després que la immobiliària Núñez i Navarro adquirís la finca per construir-hi un edifici d’oficines. El mateix que avui segueix dempeus en aquest punt de l’Eixample barceloní.
Pintura de Joaquim Mir que decorava el saló de la casa
Cadafalch, autor de la Casa Ametller, la Casa de les Punxes o la Casa Coll i Regàs, entre molts altres edificis clau del modernisme català, va projectar la Casa Trinxet a petició de l’empresari tèxtil Avel·lí Trinxet, de Vilanova i la Geltrú. Trinxet era tiet de Joaquim Mir, un dels grans pintors catalans de l’època. Les seves pintures van decorar el saló de la mansió, i Mir també va dissenyar diversos vitralls de l’edifici. Puig i Cadafalch, a més, va comptar amb la col·laboració de l’equip d’artesans que també havien treballat amb ells en altres projectes arquitectònics, com ara Eusebi Arnau, autor de l’escultura La Filosa que es pot veure a la façana de la Casa Coll i Regàs.
Cantonada dels carrers Còrsega amb Balmes, on s'ubicava la casa de Puig i Cadafalch
La Casa Trinxet era una petita joia exterior i interior, però això no la va salvar de la seva desaparició en un moment, la dècada dels 60 del segle XX, on la manca de plans de protecció del patrimoni va comportar la pèrdua d’edificis similars. La voracitat constructiva d’empreses com la que liderava Josep Lluís Núñez, amb la complicitat de l’alcalde de Barcelona de l’època, José Maria de Porcioles, i la manca de consideració social i cultural que llavors encara patia el modernisme (no prou valorat fins a uns any més tard) va fer que la campanya ciutadana per intentar salvar l’immoble fos insuficient. Un total de 134 artistes i arquitectes van signar un manifest publicat al diari La Vanguardia on reclamaven la preservació de la Casa Trinxet. L’enderrocament de la mateixa l’any 1967 va coincidir, tristament, amb el centenari del naixement de Puig i Cadafalch.
Comentaris