La biblioteca Antoni Comas, un ‘signe d’esperança’

“Ja vindrem demà a veure-la amb més calma”. Un nombre elevat d’assistents a la multitudinària inauguració de la biblioteca Antoni Comas van desistir finalment de visitar l’interior del nou equipament. La jornada de portes obertes va atreure milers de persones al recinte de l’antic Escorxador, que per moments van desbordar l’organització i van formar llargues cues per accedir a la segona biblioteca pública de la ciutat. L’allau de gent que s’hi va donar cita va demostrar les ganes que tenen els mataronins de gaudir d’aquest nou espai, que ajuda a pal•liar la històrica mancança que pateix la capital del Maresme en matèria de biblioteques públiques. I també va posar de manifest que, en moments com els actuals de crisi punyent, de paràlisi econòmica, la inauguració d’un equipament com aquest és un fet extraordinari. “L’obertura d’una nova biblioteca és sempre un signe d’esperança”, va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant el seu discurs, resumint així l’esperit del moment.

Les sensacions entre els assistents que sí van aguantar pacientment les cues i van poder visitar l’interior de la biblioteca van ser positives. Més enllà d’alguns dubtes sobre si l’equipament podria quedar petit en el futur, la majoria van celebrar la rehabilitació i adequació de les tres naus de l’antic edifici modernista projectat per l’arquitecte mataroní Melcior de Palau, i també la urbanització dels entorns, que atorguen un nou espai públic a aquest sector de la ciutat. Tota la jornada inaugural, acompanyada d’un temps esplèndid, va estar impregnada d’aquest caràcter festiu i positiu. L’acte va arrencar amb dues cercaviles que van transcórrer paral•leles des de l’Ajuntament i des de la plaça Rocafonda, amb la família Robafaves i amb els gegants dels barris dels entorns de la nova biblioteca. També van estar acompanyats de diferents personatges del món de la literatura, la música i el cinema, a més del grup d’animació infantil Xarop de Canya. Arribats a la biblioteca, els Capgrossos van descarregar un pilar i quatre castells, a més de tres pilars de quatre on s’hi llegia “Benvinguda Biblioteca Antoni Comas”.

Les biblioteques públiques “democratitzen el saber i fan del nostre un país més culte” va afirmar Mascarell. També va prendre la paraula l’alcalde Joan Mora, que va assegurar que el d’ahir va ser “un dia molt important per la ciutat, la cultura, la memòria, la integració i la igualtat d’oportunitats”. Mora va destacar el caràcter integrador del nou equipament, ja que la seva principal àrea d’influència abasta barris com Rocafonda i el Palau amb un alt percentatge de població nouvinguda. “A través de la biblioteca els podem mostrar la nostra cultura local, perquè la coneguin i la respectin”, va apuntar. Mora va destacar la feina feta per l'anterior govern municipal en la planificació de l'equipament, i també va insistir en la necessitat que té Mataró d’una tercera biblioteca pública. Més enllà de construir-ne una de nova –prevista però encara no projectada al Triangle dels Molins-, la possibilitat més factible seria reconvertir el Centre de Cultura de Caixa Laietana en un espai obert a tothom. “Intentarem que acabi sent una biblioteca pública”, va dir l’alcalde. En aquest sentit, va assegurar que estan “pressionant, per dir-ho d’una forma suau” al president de la Diputació, Salvador Esteve, perquè l’organisme del qual depèn la gestió de les biblioteques els doni el seu suport.

La figura d’Antoni Comas
Esteve va ser un dels assistents a l’acte, i com la resta de ponents, va tenir paraules en record del filòleg mataroní Antoni Comas, que dóna nom a la biblioteca. “Com el seu amic Salvador Espriu, Comas va ser un exemple de ciutadà compromès”, va apuntar el president de la Diputació en referència a qui va ser el primer catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes després de la Guerra Civil. També va prendre la paraula Dolors Lamarca, viuda d’Antoni Comas, per transmetre la “profunda gratitud” d’ella i de la família del seu difunt marit pel fet que la nova biblioteca pública porti el seu nom. “Per a un  entusiasta de les biblioteques com ell, això significaria molt més que un títol nobiliari”, va assegurar. Comas (Mataró, 1931-1981) va mantenir sempre uns lligams molt estrets amb Mataró, ciutat que va definir a les seves memòries com “una ciutat sempre irisada de sol i de llum blava”. El temps assolellat, sec i ventós d’ahir diumenge, el primer del mes de febrer, van fer honor a aquesta descripció, recitada per Lamarca durant el seu parlament.